D'una tija faig palma
a l'arenell eixut;
de quatre rocs la balma,
i en la celeste calma
un núvol m'és llagut.
De l'or que l'alba cela
faig rem i escuma ensems,
i d'un pètal, la vela
que amb parpelleigs d'estela
navega enllà del temps.
Tot m'és sender, tot platja,
i onsevulla tinc port;
pertot la teva imatge
m'és oasi i miratge
i d'un sospir faig nord.
I a l'ombra que es cabdella
en irisats topants,
d'un res de canya vella
ajust la caramella
que afina cants i plants.
J.V.Foix
"On he deixat les claus"
Pintura: Joaquim Mir
hauria de repassar la poesia de Foix, malauradament no en tinc tant de temps, aquesta no la recordava....gràcies de nou i abraçades!
ResponEliminaNo és un poeta fácil de llegir. Però reconec que té un vocabulari riquíssim i una poesia és bonica i molt musical.
EliminaTenir port onsevulla, quant d'optimisme!
ResponEliminaSembla que es trobava a gust a tot arreu. Un privilegi!
Elimina30 anys!??
ResponEliminaTant present que el tenim, sobretot al Port de la Selva (i per descomptat a Sarrià)
Passa el temps de pressa!
EliminaTinc ganes de fer una ruta per Sarrià i conèixer una mica més de la vida de Foix. Periòdicament se'n fan i penso que deu de ser molt interessant.
Molt bonic poema per recordar al poeta. com passa el temps.
ResponEliminaEl temps passa molt ràpid, és fàcil oblidar. M'agrada recordar-los en els aniversaris, ajuda a tenir-los presents.
EliminaTot un mestre dels versos, sens dubte. Una imatge molt bonica.
ResponEliminaUn mestre, de la poesia en general i especialment dels sonets.
EliminaLa pintura de Mir és fascinant, oi?
Sort que tu ens vas recordant els poetes i les seves poesies...Gràcies Glòria i petonets.
ResponEliminaM'agrada fer-ho, encara que he de confessar que últimament estic molt mandrosa...
EliminaPetonets, M.Roser!