A la fira d'Agrigentono volies aturar-te.¿On era el cotó de sucred'aquelles fires llunyanes?Girava la roda verda,cavalls de cartó giraven.A la fira d'Agrigentono volies aturar-te.Però jo hi era, i en tornoamb una pinta de plata.Pentina't a poc a poc,pentina't sense enyorança.Dels cabells de neu i llunasortiran somnis encara.
Tomàs Garcés
Pintura: J. Mir
Preciós.
ResponEliminaEls poemes de Garcés acostumen a ser bonics i agradables.
EliminaSempre m'han agradat molt els poemes de Tomàs Garcés...
ResponElimina"Dels cabells de neu i lluna
sortiran somnis encara".
Aquest és molt bonic i la imatge hi queda d'allò més bé...
Petonets, Glòria.
Veig que coneixes el poeta, M.Roser, no és estrany que t'agradi, els seus són poemes amables, que fan de bon llegir.
EliminaPetonets, bonica!
Veritablement té aire de cançó.
ResponEliminaSí, és un poema amb ritme i molt visual.
EliminaUna abraçada!
que segueixin sortint somnis....molt cantable sí....abraçades glòria!
ResponEliminaEncara que es pentinin canes els somnis es mantenen vius. Dissortat qui ha perdut la il·lusió!
EliminaSembla un poema de fades. Delicat i bonic.
ResponEliminaTens raó, Consol. Aquests són poemes bonics, agradables, per llegir amb un somriure als llavis.
Elimina"pentina't sense enyorança.
ResponEliminaDels cabells de neu i lluna
sortiran somnis encara".
Un cop vaig llegir una dona que deia: "M'estic fent vella, fa tres anys que no m'enamoro".
Una frase molt graciosa, però penso que l'enamorament no es exclusiu de la joventut, tot i que un cor jove sempre està més disposat a creure en l'amor.
EliminaUna manera preciosa de recordar les diversions de juventut.
ResponElimina