Guareix l'amor:
noia blanca.
Viu vora el cor,
sota casa.
noia blanca.
Viu vora el cor,
sota casa.
Salta del llit;
va descalça.
Vetlla el seu si
per la cambra.
Cel aturat;
la font raja.
És el seu plor
o era l'aigua?
No sap ningú
si cremava:
sortia fum
vora casa.
Es cala foc;
veig la flama.
Ai, el meu cor
que s'abrasa!
J. Palau i Fabre
Admiració per la delicadesa femenina
ResponEliminaUna delicadesa que encén el cor del poeta.
EliminaSom-hi amb Palau i Fabre. M’encanta!
ResponEliminaLa meva mare també hauria fet 100 anys aquest 2017.
Després dels Relats Conjunts podríem fer alguna cosa amb Palau i Fabre a les Itineràncies.
A mi també m'agrada molt i penso que és poc conegut, estaria molt bé unes Itineràncies amb ell, crec que podria sortir molt bona poesia. M'hi apunto!
EliminaUna idea genial, Carme!
Que bonic, el poeta tenia una noia dins del cor! Se la devia estimar molt...
ResponEliminaPetonets.
El poema ho fa pensar, però hi vivia en secret, perquè en les biografies del poeta que he consultat no parla gens de la seva vida sentimental.
EliminaPetonets!
Palau i Fabra, m'enamora.
ResponEliminaNo m'estranya, Consol, és un poeta fascinant.
Eliminasempre em recordes fets que se'm passen per alt...el centenari del Palau i Fabra !!!!! MOLTES GRÀCIES
ResponEliminaÉs un poeta important i estaria bé que el centenari de la seva mort tingues ressò. Crec que s'ho mereix, va escollir el català per escriure la seva obra i això li hauríem d'agrair.
Elimina