dimarts, 24 de gener del 2017

"CANÇÓ DE LA NOIA QUE HABITA EL COR" de Josep Palau i Fabre

Enguany és celebra el centenari del naixement de Palau i Fabre. L'anirem recordant en el transcurs dels any, avui  amb un  dels "Poemes de l'alquimista".




Guareix l'amor:
noia blanca.
Viu vora el cor,
sota casa.

Salta del llit;
va descalça.
Vetlla el seu si
per la cambra.

Cel aturat;
la font raja.
És el seu plor
o era l'aigua?

No sap ningú
si cremava:
sortia fum
vora casa.

Es cala foc;
veig la flama.
Ai, el meu cor
que s'abrasa!


J. Palau i Fabre
     


10 comentaris:

  1. Som-hi amb Palau i Fabre. M’encanta!
    La meva mare també hauria fet 100 anys aquest 2017.

    Després dels Relats Conjunts podríem fer alguna cosa amb Palau i Fabre a les Itineràncies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt i penso que és poc conegut, estaria molt bé unes Itineràncies amb ell, crec que podria sortir molt bona poesia. M'hi apunto!
      Una idea genial, Carme!

      Elimina
  2. Que bonic, el poeta tenia una noia dins del cor! Se la devia estimar molt...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema ho fa pensar, però hi vivia en secret, perquè en les biografies del poeta que he consultat no parla gens de la seva vida sentimental.
      Petonets!

      Elimina
  3. sempre em recordes fets que se'm passen per alt...el centenari del Palau i Fabra !!!!! MOLTES GRÀCIES

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poeta important i estaria bé que el centenari de la seva mort tingues ressò. Crec que s'ho mereix, va escollir el català per escriure la seva obra i això li hauríem d'agrair.

      Elimina