dimarts, 14 de juny del 2011

"MOLT LLUNY D'AQUI" de Màrius Torres


Evocadora i nostàlgica poesia d'uns records que el temps ha deixant enrere...



Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit. 

  L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern. 

  Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens. 

  Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al cap al tard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar. 

  Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare. 
  1.                                                              Màrius Torres
  2.  
  3.  

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Es que és un poema preciós. Màrius Torres evoca una infantesa feliç amb aquesta poesia magnífica.
      Gracies pel comentari!

      Elimina
  2. En llegir Màrius Torres sempre m´envaeix un estremiment. Suposo que hi té a veure la seva història i la seva curta vida.El mèrit artístic i literari és incontestable.
    Preciós poema Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Màrius Torres és un dels grans poetes; sensible i brillant que ens va deixar massa d'hora.

      Elimina
  3. Jo l'havia llegit amb el títol "La ciutat llunyana". M'agrada molt com evoca aquest passat idíl·lic, des de la melangia present. Magnífic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un altre poema que és titula així. Al bloc hi és:
      http://elglobosblog.blogspot.com.es/2012/09/la-ciutat-llunyana-de-marius-torres.html
      Tots dos són preciosos.

      Elimina
  4. Quin gran poeta Màrius Torres...Aquest poema evocador de records és preciós! Jo voldria viure en un lloc com aquest...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Possiblement en el nostre record trobarien llocs meravellosos com els que descriu el poeta. Els ulls dels infants i el temps els idealitza.
      Petonetes!

      Elimina