diumenge, 19 de juny del 2011

"PIRINENQUES- I " de Joan Maragall

Maragall va escriure 'Pirinenques' durant una estada al balneari de Senillers (Cerdanya). Era l'agost de 1892, el primer estiu després de casar-se amb Clara Noble. 'Pirinenques' forma part d'una sèrie de poemes que inclou  dins  "Poesies".


 I

A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d’un blau clar,
blavoses o morades;
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.

El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l’herba curta i clara;
pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d’eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
la boira corre i passa.

Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant-se 

va solemnement l’alta muntanya.

                                                      Joan Maragall

4 comentaris:

  1. Curiós, trobo que una visió pessimista de la muntanya, en un poeta com Maragall, es fa una mica estranya...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és curiós, Maragall sempre tan vital i optimista no sembla gaire entusiasmat amb el paisatge que descriu. Fins hi tot les ovelles estan tristes...
      Es clar que els dies nuvolats i boirosos són una mica depriments.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Caram...vaig a buscar una manta i bon recer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com estan allí les coses és el millor que es pot fer. :)

      Elimina