Maragall va escriure 'Pirinenques' durant una estada al balneari de Senillers (Cerdanya). Era l'agost de 1892, el primer estiu després de casar-se amb Clara Noble. 'Pirinenques' forma part d'una sèrie de poemes que inclou dins "Poesies".
I
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d’un blau clar,
blavoses o morades;
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d’un blau clar,
blavoses o morades;
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.
El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l’herba curta i clara;
pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d’eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
la boira corre i passa.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant-se
va solemnement l’alta muntanya.
Joan Maragall
Curiós, trobo que una visió pessimista de la muntanya, en un poeta com Maragall, es fa una mica estranya...
ResponEliminaPetonets.
Si que és curiós, Maragall sempre tan vital i optimista no sembla gaire entusiasmat amb el paisatge que descriu. Fins hi tot les ovelles estan tristes...
EliminaEs clar que els dies nuvolats i boirosos són una mica depriments.
Una abraçada!
Caram...vaig a buscar una manta i bon recer...
ResponEliminaTal com estan allí les coses és el millor que es pot fer. :)
Elimina