Quin poema més bonic. I més trist. Hi ha tant dolor, tant desencís en els seus versos ... Que bé expressa el poeta aquesta tristesa que sent seva.
No he venido a cantar.
No he venido a cantar, podéis llevaros la guitarra.
No he venido tampoco, ni estoy aquí arreglando
mi expediente
para que me canonicen cuando muera.
He venido a mirarme la cara en las lágrimas
que caminan hacia el mar,
por el río
y por la nube...
y en las lágrimas que se esconden
en el pozo,
en la noche
y en la sangre...
He venido a mirarme la cara en todas
las lágrimas del mundo.
Y también a poner una gota de azogue, de llanto,
una gota siquiera de mi llanto
en la gran luna de este espejo sin límites,
donde me miren y se reconozcan los que vengan.
He venido a escuchar otra vez esta vieja sentencia
en las tinieblas.
Ganarás el pan con el sudor de tu frente
"y la luz con el dolor de tus ojos".
Tus ojos son las fuentes del llanto y de la luz.
León Felipe
Ostras... se m'encongeix l'ànima i se m'arronsa el llavi en llegir-lo.
ResponEliminaEl llavi, Cantireta?...
EliminaEl llavi, metonímia del verb, de la paraula. No sabria com consolar-lo...
EliminaAh, ara ho entenc. Es que no sabia de quin llavi parlaves...
EliminaQuina tristesa més fonda... arriba endins!
ResponEliminaLeon Felipe escriu d'una manera que m'arriba al cor, a mi també em passa.
EliminaSembla un dolor universal, del qual, una vegada o una altra, tots participem.
ResponEliminaCert, Novesflors, un dolor molt profund i molt sincer.
EliminaDissortadament tots l'hem sentit alguna vegada.
El dolor absolut, en estat pur... sí. Has d'haver sentit molt profundament el dolor per fer uns versos tan colpidors com aquests.
ResponElimina"y con el dolor de tus ojos"... a mi aquesta frase m'esborrona.
EliminaHi ha moments per la tristesa també i per les llàgrimes...
ResponEliminaEn aquesta poesia no falten ni la tristesa , ni les llàgrimes, però jo la trobo molt bella. La vaig sentir recitada, molt bé per cert, i posa la carn de gallina.
EliminaCaram, si que n'és de trist, amb llàgrimes a dojo..."Las lágrimas que caminan hacia el mar"...Devia tenir una pena molt gran.
ResponEliminaLeón Felipe és un dels meus poetes preferits en llengua castellana.
EliminaEl poema d'avui certament reflecteix molta pena, una pena sense consol.