dilluns, 6 de juny de 2011

*" EL DOLOR " de León Felipe

Quin poema més bonic. I més trist. Hi ha tant dolor, tant desencís en els seus versos ... Que bé expressa el poeta aquesta tristesa que sent seva.

 
   No he venido a cantar.
              No he venido a cantar, podéis llevaros la guitarra.
              No he venido tampoco, ni estoy aquí arreglando   

              mi expediente
              para que me canonicen cuando muera.


              He venido a mirarme la cara en las lágrimas 

              que caminan hacia el mar,
              por el río
              y por la nube...
              y en las lágrimas que se esconden
              en el pozo,
              en la noche
              y en la sangre...                 

 
        He venido a mirarme la cara en todas
        las lágrimas del mundo.
              Y también a poner una gota de azogue, de llanto,
              una gota siquiera de mi llanto
              en la gran luna de este espejo sin límites,
              donde me miren y se reconozcan los que vengan.


      He venido a escuchar otra vez esta vieja sentencia 

        en las tinieblas.
              Ganarás el pan con el sudor de tu frente
              "y la luz con el dolor de tus ojos".
              Tus ojos son las fuentes del llanto y de la luz.       

                                                  
                                                         
                                                                                         León Felipe   
    

            

14 comentaris:

  1. Ostras... se m'encongeix l'ànima i se m'arronsa el llavi en llegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llavi, metonímia del verb, de la paraula. No sabria com consolar-lo...

      Elimina
    2. Ah, ara ho entenc. Es que no sabia de quin llavi parlaves...

      Elimina
  2. Quina tristesa més fonda... arriba endins!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leon Felipe escriu d'una manera que m'arriba al cor, a mi també em passa.

      Elimina
  3. Sembla un dolor universal, del qual, una vegada o una altra, tots participem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Novesflors, un dolor molt profund i molt sincer.
      Dissortadament tots l'hem sentit alguna vegada.

      Elimina
  4. El dolor absolut, en estat pur... sí. Has d'haver sentit molt profundament el dolor per fer uns versos tan colpidors com aquests.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "y con el dolor de tus ojos"... a mi aquesta frase m'esborrona.

      Elimina
  5. Hi ha moments per la tristesa també i per les llàgrimes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquesta poesia no falten ni la tristesa , ni les llàgrimes, però jo la trobo molt bella. La vaig sentir recitada, molt bé per cert, i posa la carn de gallina.

      Elimina
  6. Caram, si que n'és de trist, amb llàgrimes a dojo..."Las lágrimas que caminan hacia el mar"...Devia tenir una pena molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. León Felipe és un dels meus poetes preferits en llengua castellana.
      El poema d'avui certament reflecteix molta pena, una pena sense consol.

      Elimina