dilluns, 20 de juny de 2011

"LA SABATA" de J. Palau i Fabre

Diu el poeta: "Crec en la inspiració. Els millors poemes són sempre involuntaris".D'inspiració no n'hi va faltar quan va escriure "La sabata"




He donat el meu cor a una dona barata
Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l'home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els n'ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en el fems.

                                      Josep Palau i Fabre


5 comentaris:

  1. Palau i Fabre, sempre amb la seva vehemència que em sacseja els dins...

    Aprofito aposar comentaris avui que blogger em deixa!

    ResponElimina
  2. Ara mateix escoltava "Vaig con les aus" cantada pel Serrat i...carn de gallina, nena!
    Estic contenta que pugis blogejar, Carme, les teves visites son molt agradables.

    ResponElimina
  3. Em vaig enamorar de Jo em donaria ... i aquest, va ser la segona trobada amb Palau i Fabre, la sabata: avantguardista. surreal. crític. independent. Un nen dolent com Pau Riba (i una mica com jo)

    Salutacions, G!

    ResponElimina
  4. Palau i Fabre és un gran poeta.
    I tu una nena dolenta, una "enfant terrible"?
    Una mica entremaliada si que ho sembles.
    BONES FESTES! (encara que siguin agnòstiques)

    ResponElimina