Una poesia d'un gran poeta mallorquí de la Renaixença, amb el llenguatge refinat i musical que el caracteritza.
Quan del ball se n'és anada
que quasi sortia el sol
dins l'alcova arraconada
moria'm de desconsol
Cada vespre l'endevina
l'esperit enamorat
i la foscor s'il·lumina
d'un rastre de claredat.
Al passar de sa carrossa
els vidres salten de por,
i amb un panteix que destrossa
batega també el meu cor.
Poc creurà, passant lleugera
quan del sarau a sortit,
que un cor desvetllat l'espera
dins la silenciosa nit.
Miquel dels Sants Oliver
Pintura: Giovanni Boldoni
Doncs sí és molt musical.
ResponEliminaAi, la música dels amors d'estudiant, la melodia dels amors inaccessibles...queden molt bé als poemes.
EliminaQuina peneta que fa, pobret... aix l'enamorament!
ResponEliminaSi, nena, aquests amors impossibles fan patir!
EliminaUn poema molt romàntic i, si...musical !!
ResponEliminaNo coneixia l'autor, peró m'agrada !
No és gaire anomenat, però escriu bons poemes. És mallorquí.
EliminaBon cap de setmana!