"DAMUNT LA SORRA" de Joan Vinyoli

Una deliciosa manera de gaudir de la platja i de la vida, amb la persona que vols tenir al costat i sense metàfores...

Quedem-nos abraçats damunt la sorra
dos en un de sol, del tot.
Llavis extensos
com una migdiada.

I escoltem les ones
caient, blanes dormint.
Que el sol penetri
fins a la sang.
Però l’amor no basta.

Fem per manera de pujar l’escala
que inventarem, graó rera graó,
fins a tocar el zenit del nostre somni;
davallarem després i comprarem pastissos
i vi de marca, sec.
Gaudim sense metàfores.

                                Joan Vinyoli