dissabte, 4 de juny de 2011

"DAMUNT LA SORRA" de Joan Vinyoli


Una deliciosa manera de gaudir de la platja i de la vida, amb la persona que vols tenir al costat i sense metàfores...



Quedem-nos abraçats damunt la sorra
dos en un de sol, del tot.
Llavis extensos
com una migdiada.

I escoltem les ones
caient, blanes dormint.
Que el sol penetri
fins a la sang.
Però l’amor no basta.

Fem per manera de pujar l’escala
que inventarem, graó rera graó,
fins a tocar el zenit del nostre somni;
davallarem després i comprarem pastissos
i vi de marca, sec.
Gaudim sense metàfores.
                                Joan Vinyoli

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gran poeta, és veritat, val la pena rellegir-lo!
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Respostes
    1. I tant! Semble un dia molt plaent: Amor i després copeta i postres! :)

      Elimina
  3. No n'hi ha prou amb l'amor, cal abastar tot el somni...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I arribar fins al zenit...això ja és el summmum!

      Elimina