Aquest poema ens esperona a lluitar amb tenacitat i sense defallir, ja que arribarà el dia que els nostres esforços tindran recompensa.
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
Hola a tots i totes..!
ResponEliminaPer primera vegada entro en aquest interessant blog...i em sap greu..demanar quelcom abans de donar..
I es que en l'entrega de la Medalla d'Or del Parlament a Pep Guardiola, la Terricabras (Dtora de TV, etc.) al fnalitzar la glossa que va fer d'ell...va dir com acomiadament: "I SI TE'N VAS...QUE T'ACARONIN ELS ESTELS !"...figura poètica que em va agradar moltíssim...NO LA TROBO EN CAP POEMA CONEGUT...es per això que m'atreveixo a preguntar-vos-ho a vosaltres, per l'emoció que vaig "sentir" a lescoltar-la.
Agraït a l'avançada,
Xavier Castells i Fontboté
(MEU E-MAIL:
=============================23:28 h - 11 set.11
Hola, Xavier. Et contesto des del blog, ja que no veig el teu email. La frase que tant et va agradar pertany a la cançó LAURA que en Lluís LLach va dedicar a la guitarrista Laura Aymerich, companya en molts dels seus recitals. Facilment la trobarás al YouTube.
ResponEliminaLluis Llach és un poeta, qualsevol de les seves cançons ho demostra.
Gràcies per la visita, que espero no sigui l'única.
M'agraden les visites...Glòria
Hola Gloria, muchísimas gracias por la rapidez de tu amable contestación a mi pregunta...ahora es demasiado tarde para buscar en Youtube o directamente en Google...
ResponEliminaConocía bién la relación profesional de Llach y Aymerich... No caí en que a Pep le une amistad con el...igual que Mònica Terribes..!!!!
Mi Mail: xcastells@gmail.com
Te agradezco tu atención con uno de los poemas cortos que mas me emocionan:
"Mañana no seré yo
otro será el verdadero..,
yo sólo seré
quien quiera mi recuerdo..!"
De qué autor es...?
Saludos, con afecto, Xavier
(5:06 h madrugada del 13 setiembre, que en horas miraré tu respuesta...o en mi e-mail, ok..?
soy de ciencias...como antes decíamos..pero las letras ...ajjjjj las letras..! Stop, por ahora.
La quarteta que t'emociona tant correspon a un poema de Miguel Hernández. Com que no és molt llarga el transcric aquí mateix:
ResponEliminaEL SOL, LA ROSA Y EL NIÑO
El sol, la rosa y el niño
flores de un día nacieron.
Los de cada día son
soles, flores, niños nuevos.
Mañana no seré yo:
otro será el verdadero.
Y no seré más allá
de quien quiera su recuerdo.
Flor de un día es lo más grande
al pie de lo más pequeño.
Flor de la luz el relámpago,
y flor del instante el tiempo.
Entre las flores te fuiste.
Entre las flores me quedo.
Miguel Hernández
“Cancionero y romancero de ausencias”
Veig que tot i sent de ciències alguns lletres lletres també t'atrauen!
Salutacions!
Pues esta cuarteta de Miguel Hernández, poeta muy querido por mi sensibilidad, es la que casi cada año la dedico a "mis" "alumnos"...cada curso que doy... (siempre dedicamos la última clase, la de despedida de curso, a Literatura, poesía, prosa, etc -a las "letras en general- que preparan todos los grupos de "trabajo del conocimiento", mal adjetivizados de "alumnos"..(sea de masters, ADE, CC Económicas, etc.,etc.)y yo mismo, claro.
ResponEliminaMuchas gracias por la transcripción, Gloria. Mi máxima emoción, es la música…
Estaremos en contacto !.
Xavier=========18 09 11
És que la música es meravellosa!!!
ResponEliminaGracies por la visita. Aquí estarem, Xavier, per quan ens vulguis tornar a visitar.
Cordials salutacions. Glòria
Un de meu:
ResponElimina"Oh ! com m'agradaria tenir
la teva vida entre les meves mans
i moldejar-la al teu caprici!
Jo sols en conformo...
amb el dolç record
del teu somriure !"
Xavier Castells===e-mail: <xcastells@gmail.com)
21 de setbre. 2011
Magnífic el teu poema i molt inspirat!
EliminaPerdona que no et contestés en el seu moment, però fins ara no he trobat el teu comentari, cosa estranya, perqué normalment m'avisa.
Em sap greu, espero em disculpis.
Cordialment!
A Miquel Marti i Pol, quan l'has llegit un cop...sempre acabes tornant-hi i no et canses mai de fer-ho !
ResponEliminaAquest últim poema de X. Castells també resulta ben emotiu...felicitats !
Martí i Pol té tanta poesia, tan bona i en tants registres!
ResponEliminaSempre hi ha el que necessites llegir, sigui el que sigui l'estat d'ànim en que trobis.
Gracies per la visita!