Que en són de saboroses les arbequines! I els petons. Tots dos amb un regust d'amarg...
Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!
Per dessota l’olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!
Fulles altes i petons,
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!
Ai quin deix més amargant
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’olivar!
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’olivar!
M. M. Marçal
Bonic poema, boníssims olives arbequines.
ResponEliminaCert! Tot de primera qualitat. ;-)
EliminaQue bonic! Collir olives ( quan no fa molt fred i no t´has d´ajupir gaire) és de les feines que faig més a gust al camp. I si a sobre ho endolcim amb petons...l´oli per força ha de ser bo!
ResponEliminaOli de primera, amanit de records. Mmm, que bo!
EliminaMarçal i la fruita: olives, petons i records.
ResponEliminaQuina dona, m'encanten les seves comparacions :)
Si, es veritat. En un altre poema parla de la magrana, una imatge molt sensual...;-)
EliminaTant de bo totes les amargors fossin com les de les arbequines! Preciós poema!
ResponEliminaSi, Porquet, aquestes amargors fan de bon passar!
EliminaTens raó, el poema és preciós. Marçal té una poesia magnífica.
Bona nit!
Hola, algú hem por ajudar explicantme un poquet aques poema? En quin poemari esta inclós, en que any va ser escrit, que vol expressar l'autora...
ResponEliminaMoltes gràcies