dijous, 16 de juny del 2011

"ARBEQUINES DEL AMOR" de Maria Mercè Marçal






Que en són de saboroses les arbequines!  I els petons. Tots dos amb un regust d'amarg...



Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer!
 
Per dessota l’olivar,
amor, sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor,
ai!, les butxaques del vent!

Fulles altes i petons,
pluja dins l’aire enramat,
arbequines de l’amor,
ai quin deix més amargant!

Ai quin deix més amargant
l’amor menut a la dent!
Les mans de seda del vent
em despullen l’olivar!

                               M. M. Marçal

9 comentaris:

  1. Bonic poema, boníssims olives arbequines.

    ResponElimina
  2. Que bonic! Collir olives ( quan no fa molt fred i no t´has d´ajupir gaire) és de les feines que faig més a gust al camp. I si a sobre ho endolcim amb petons...l´oli per força ha de ser bo!

    ResponElimina
  3. Marçal i la fruita: olives, petons i records.

    Quina dona, m'encanten les seves comparacions :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, es veritat. En un altre poema parla de la magrana, una imatge molt sensual...;-)

      Elimina
  4. Tant de bo totes les amargors fossin com les de les arbequines! Preciós poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Porquet, aquestes amargors fan de bon passar!
      Tens raó, el poema és preciós. Marçal té una poesia magnífica.
      Bona nit!

      Elimina
  5. Hola, algú hem por ajudar explicantme un poquet aques poema? En quin poemari esta inclós, en que any va ser escrit, que vol expressar l'autora...
    Moltes gràcies

    ResponElimina