dilluns, 13 de juny de 2011

*" CANCIÓN ÚLTIMA " de Miguel Hernández

Sempre queda l'esperança.  Les del poeta no van arribar a complir-se ...


Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.

Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa,
con su ruinosa cama.

Florecerán los besos
sobre las almohadas.
y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.

El odio se amortigua
detrás de la ventana.

Será la garra suave.

Dejadme la esperanza.

             Miguel Hernández

12 comentaris:

  1. Això! que no falti l'esperança!
    Una abraçada Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'ultim que és perd. Deu ser molt trist si ja no te'n queda :(
      Petonets, preciosa :D

      Elimina
  2. L’altre dia a la biblioteca del poble vaig assistir a una representació on en forma de monòleg, on ens explicaven a través de les cartes que Miguel Hernández escriví a la seva dona des de la presó, els últims anys de la seva vida. Cartes d’amor, de dolor i sempre, sempre, d’esperança. Posen la pell de gallina.
    Com diu la Gerònima, que no falti l'esperança!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida de Hernández va ser ben dura. Ja té merit que conservés l'esperança en les circumstancies que li van tocar viure!
      Tenia que ser molt interessant aquest monòleg que en dius. M'hagués agradat sentir-lo.

      Elimina
  3. Que bonic aquest poema... tot i que és inquietant i trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la poesia que conec de Hernández, que tampoc és que en sigui molta, és una poesia molt intensa, molt...viscuda. I molt bona.

      Elimina
  4. M'agrada aquesta imatge de la casa viva, la casa amarada de passions i d'amor passat, amb un racó per a l'esperança. Un poema molt càlid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una casa plena d'esperança. Moblada per sentiments, per records.

      Elimina
  5. Un poema per a l'esperança. Em ve al cap interpretat per Serrat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veritat que Serrat té un disc amb poemes de Hernández musicats! Las nanas de la cebolla, Elegia...
      Vaig a escoltar-la.
      Gracies!

      Elimina
  6. L'autèntic Miguel Hernández el dels darrers temps...Un poema molt trist, perquè a ell no li va quedar ni l'esperança.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina vida més dura... Com molts als que va tocar viure una guerra absurda.
      I quin poeta tan magnífic!
      Petonets.

      Elimina