Sempre queda l'esperança. Les del poeta no van arribar a complir-se ...
Pintada, no vacía:
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.
Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa,
con su ruinosa cama.
Florecerán los besos
sobre las almohadas.
y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.
El odio se amortigua
detrás de la ventana.
Será la garra suave.
Dejadme la esperanza.
pintada está mi casa
del color de las grandes
pasiones y desgracias.
Regresará del llanto
adonde fue llevada
con su desierta mesa,
con su ruinosa cama.
Florecerán los besos
sobre las almohadas.
y en torno de los cuerpos
elevará la sábana
su intensa enredadera
nocturna, perfumada.
El odio se amortigua
detrás de la ventana.
Será la garra suave.
Dejadme la esperanza.
Miguel Hernández
Això! que no falti l'esperança!
ResponEliminaUna abraçada Glòria!
És l'ultim que és perd. Deu ser molt trist si ja no te'n queda :(
EliminaPetonets, preciosa :D
L’altre dia a la biblioteca del poble vaig assistir a una representació on en forma de monòleg, on ens explicaven a través de les cartes que Miguel Hernández escriví a la seva dona des de la presó, els últims anys de la seva vida. Cartes d’amor, de dolor i sempre, sempre, d’esperança. Posen la pell de gallina.
ResponEliminaCom diu la Gerònima, que no falti l'esperança!
La vida de Hernández va ser ben dura. Ja té merit que conservés l'esperança en les circumstancies que li van tocar viure!
EliminaTenia que ser molt interessant aquest monòleg que en dius. M'hagués agradat sentir-lo.
Que bonic aquest poema... tot i que és inquietant i trist.
ResponEliminaTota la poesia que conec de Hernández, que tampoc és que en sigui molta, és una poesia molt intensa, molt...viscuda. I molt bona.
EliminaM'agrada aquesta imatge de la casa viva, la casa amarada de passions i d'amor passat, amb un racó per a l'esperança. Un poema molt càlid.
ResponEliminaÉs una casa plena d'esperança. Moblada per sentiments, per records.
EliminaUn poema per a l'esperança. Em ve al cap interpretat per Serrat.
ResponEliminaEs veritat que Serrat té un disc amb poemes de Hernández musicats! Las nanas de la cebolla, Elegia...
EliminaVaig a escoltar-la.
Gracies!
L'autèntic Miguel Hernández el dels darrers temps...Un poema molt trist, perquè a ell no li va quedar ni l'esperança.
ResponEliminaPetons.
Quina vida més dura... Com molts als que va tocar viure una guerra absurda.
EliminaI quin poeta tan magnífic!
Petonets.