dissabte, 18 de juny de 2011

"CORRANDES D'EXILI" de Joan Oliver


Es un poema tan trist, tan sentit... Tenir que fugir del lloc on hi tens la vida deu  ser una cosa terrible. I el poeta ho explica tan bé!
Quan llegeixo aquesta poesia m'emociono. Especialment avui, que fa anys que ens va deixar Joan Oliver... Aquí el teniu llegint el poema al Price.  Carn de gallina.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somnio completa.

                                   Pere Quart

14 comentaris:

  1. També a mi m'emociona, des de que el vaig descobrir. I em recorda el meu pare que va fugir amb molts milers, als qui van tancar amb filferros a les platges d'Argelers. I va tallar-los una nit, amb les alicates universals que duia al fons de la motxilla. I retornà a la pàtria per retrobar la família. La pàtria ja no la va trobar.

    ResponElimina
  2. Pere, no em puc ni imaginar les doloroses vivències de qui es va tenir d'exiliar. Ni la tristesa de qui va tornar i ja no va trobar la pàtria. O dels que ja mai van poder tornar...
    Gràcies per la visita. I fins un altre, espero.
    Glòria

    ResponElimina
  3. Una recitació ben emotiva.

    Un detall que no m'ha passat per alt, els oients no esperaven al final per aplaudir, uns quants cops interrompen amb sonores ovacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era l'any 70, esperàvem molt. Seguim esperant.

      Elimina
  4. Un magnífic poema. No havia vist el vídeo i, com diu en Rafael, recitació emotiva. (només coneixia la versió cantada d'en Llach)

    Haver de marxar i deixar-ho TOT ha de ser molt dolorós i, és igual quin sigui el motiu, guerra o gana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el trobo emocionant, i recitat pel poeta té un valor afegit. Emigrar ha de ser duríssim!

      Elimina
  5. Només que he vist el teu títol a la barra lateral, Glòria, he pensat que et parlaria del Price. No puc llegir ni sentit aquest poema sense recordar Pere Quart recitant-lo. El recital de poesia del Price va ser una de les coses més emocionants que he viscut. (Ho dic en singular, però crec recordar que n'hi va haver més d'un.

    Ara me'l torno a mirar... jo hi era... i el meu pare també havia viscut l'exili...

    Pell de gallina és poc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest en concret, el del video, i van participar 16 poetes de la categoria de Bartra, Palau i Fabre, Espriu...
      Nena, quin privilegi haver-ho viscut!

      Elimina
  6. El que ara he vist (i allà érem massa lluny per veure-ho) és que hi ha un moment que Pere Quart s'emociona...

    L'any 70 era l'any que em vaig casar, tenia 18 anys... i encara estem així (que diria Jp)

    Gràcies, Glòria, per les emocions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, es veu clarament que Oliver està emocionat, no m'estranya.
      42 anyets, casi rés...i seguim així de malament.
      L'emoció és compartida, Carme. Pell de gallina

      Elimina
  7. Amb la veu trencada, de tan sincera i emotiva que li va sortir. Em porta molts de records, i em confirma en la desesperança que hauríem de voler deixar enrere. Podrem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pregunta del milió: Podrem?
      Espero, confio, desitjo que SI!

      Elimina
  8. Un poema molt emotiu, d'amor a la nostra terra, a la qual es veu obligat d'abandonar...Jo l'havia vist alguna vegada, ja quan era molt gran i tenia un aspecte d'avi venerable...

    ResponElimina
  9. És un poema preciós, pot ser no pel valor literari o de composició poètica, sinó perquè està escrit amb el sentiment a flor de pell.
    L'Oliver, pel que diuen, era tot un caràcter.

    ResponElimina