dijous, 23 de juny de 2011

"VETLLA I REVETLLA" de J. Salvat Papasseit


La nit més curta. Nit de solstici, màgica, càlida...propicia a l'amor



Sant Joan
noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.

El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
i l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:
haurem menjada coca amb llardons.

                               J. Salvat Papasseit

4 comentaris:

  1. Molt ben triat, així comencem a escalfar motor per la revetlla de demà ;)

    ResponElimina
  2. No paren de tirar petards, quina creu!
    Pel demés ja tenim a punt la coca - de pinyons - el cava i les ganes de "marxeta" :D

    ResponElimina
  3. Veig que són molts els poetes que glosen la nit de Sant Joan!
    I aquest poema m'encanta perquè no inclou els petards...I és que cada vegada peten més fort...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No n'he trobat gaires de poemes de Sant Joan, pot ser no els he sé buscar.
      I aquest de Salvat Papasseit evoca molt bé aquesta nit màgica.

      Elimina