La nit més curta. Nit de solstici, màgica, càlida...propicia a l'amor
Sant Joan
noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.
Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.
Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.
El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
sines endins.
No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
i l'amor es plany.
A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:
haurem menjada coca amb llardons.
noça i bateig de sang!
Les noies riuen amb llur galant.
Quina vesprada
festa pel cor:
cada abraçada deixarà enyor,
cada besada un infant nou.
Pluja de ruda sobre els pitralls,
qui diu l'amada,
qui diu l'amant.
El càntir s'ompli
d'aigua amb anís,
que es vessi tota
sines endins.
No hi haurà festa si el foc no és alt,
si molt no es besa
i l'amor es plany.
A la fontada vinguen cançons
la matinada veurem el sol:
haurem menjada coca amb llardons.
J. Salvat Papasseit
Molt ben triat, així comencem a escalfar motor per la revetlla de demà ;)
ResponEliminaNo paren de tirar petards, quina creu!
ResponEliminaPel demés ja tenim a punt la coca - de pinyons - el cava i les ganes de "marxeta" :D
Veig que són molts els poetes que glosen la nit de Sant Joan!
ResponEliminaI aquest poema m'encanta perquè no inclou els petards...I és que cada vegada peten més fort...
No n'he trobat gaires de poemes de Sant Joan, pot ser no els he sé buscar.
EliminaI aquest de Salvat Papasseit evoca molt bé aquesta nit màgica.