Espriu declara el seu amor profund per una terra covarda, vella i salvatge. La seva. La nostra.
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
I encara hi som, covards i salvatges, i estimant la terra...
ResponEliminaCovarda, salvatge, però nostra. I no en volem cap altra!
EliminaA veure si som més valents i assolim les fites que desitgem.
Bon cap de setmana, Carme!!!
Has llegit "Assaig de plagi a la taverna" d'en Pere Quart?
ResponEliminaSí, ara ja he vist que en vas parlar. Jo no se llegir un poema sense referir-me a l'altre. "Pell de gallina".
Bon dia!!
La he llegit i m'entusiasme, en general tot el de Joan Oliver m'agrada, aquest humor tan sorneguer, tan murri...
EliminaEncara no està al bloc, i això que el 2011 en vaig posar forces d'ell. Gràcies per fer-mi pensar, Quadern.
Bon cap de setmana, bonica!
m'encanta !!
ResponEliminai encara el dia 11 algú m'el va recordar...
em sembla que el rellegeixo i tot.
bon dia Gloria
bon dia Carme
És que és un poema magnífic. Com diu Quadern de mots": "Pell de gallina". Espriu va estar especialment inspirat en aquest poema.
EliminaBon cap de setmana!
Oh, que esperançada estic amb la nostra vella i salvatge terra.Que no siguem nosaltres mateixos els que la fem caure en la desesperança!
ResponEliminaEspriu és sempre vigent.
Dons si, ja és hora que ens "pose'm les piles" i anem per feina. No hem de ser derrotistes. Sabem que serà difícil, però no és impossible.
EliminaEspriu, sempre!
D'això se'n diu estar arrelat a un lloc i estimar-lo amb els defectes i virtuts. És un poema salvatge, i gens covard.
ResponEliminaQuan s'estima a una terra no se'n vol cap altre. Això és el veritable amor, però cal demostra-lo.
EliminaEspriu se l'estimava molt.
Els últims versos tenen molt de sentiment, encara que no sigui cert. D'això es tracta.
ResponEliminaCert, Helena, el poema es tanca amb molta força. Colpeix.
EliminaJo en tinc dues. Una que creu que és capital, i l'altra que també és capital per entendre la frontera entre pretendre i ser.
ResponEliminaLes dues són dissortades, en la fama, en la infàmia.
Més ens valdria tenir-ne una de lliure i feliç. La que demanem.
EliminaSempre m'ha colpit, aquest poema. I recitat per Ovidi Monllor és immillorable.
ResponEliminaOh, l'Ovidi! és dels millors rapsores que he sentit. O potser el millor. I sentir-lo recitant aquest poema m'emociona fins les llàgrimes.
EliminaLlegeixo el poema i dins del cap em ressona la veu de l'Ovidi Montllor recitant-lo.
ResponEliminaEn la seva veu vaig conèixer aquest poema :o)
Ara sembla un bon moment per a demostrar que estimem la nostra terra. Som-hi doncs!
Petó
Ara ho comentavem amb Novesflors. És que Montllor té una veu i una manera de dir que transmet tota l'emoció.
EliminaAra a veure si després d'aquesta passa que em fet tan decidits continuem endevant, sens defallir. Som-hi.
Petonets!
Un poema actual i colpidor, però no es tracta d'estimar la terra amb un dolor desesperat, sinó ben al contrari, amb optimisme i amb esperança , perquè és xica i fins i tot podria ser pobre, però bruta i trista, mai!!! Hem de tenir una visió més positiva de la nostra terra i estimar-la amb alegria perquè és la nostra...
ResponEliminaI fer el possible perquè, a més, pugui ser lliure.
Petonets.
L'ideal seria aquest sentiment d'optimisme esperançat que tu dius. Crec que el poeta està una mica decebut, tot i que segueix lluitant i estimant la seva terra. Però tens raó, fa falta més alegria i més coratge perquè la lluita pot ser llarga.
EliminaUna abraçada!