dimarts, 7 de juny de 2011

"ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE" de Salvador Espriu

Espriu declara el seu amor profund per una terra covarda, vella i salvatge. La seva. La nostra.


Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

                             Salvador Espriu

20 comentaris:

  1. I encara hi som, covards i salvatges, i estimant la terra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Covarda, salvatge, però nostra. I no en volem cap altra!
      A veure si som més valents i assolim les fites que desitgem.
      Bon cap de setmana, Carme!!!

      Elimina
  2. Has llegit "Assaig de plagi a la taverna" d'en Pere Quart?

    Sí, ara ja he vist que en vas parlar. Jo no se llegir un poema sense referir-me a l'altre. "Pell de gallina".

    Bon dia!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La he llegit i m'entusiasme, en general tot el de Joan Oliver m'agrada, aquest humor tan sorneguer, tan murri...
      Encara no està al bloc, i això que el 2011 en vaig posar forces d'ell. Gràcies per fer-mi pensar, Quadern.
      Bon cap de setmana, bonica!

      Elimina
  3. m'encanta !!
    i encara el dia 11 algú m'el va recordar...

    em sembla que el rellegeixo i tot.

    bon dia Gloria
    bon dia Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que és un poema magnífic. Com diu Quadern de mots": "Pell de gallina". Espriu va estar especialment inspirat en aquest poema.
      Bon cap de setmana!

      Elimina
  4. Oh, que esperançada estic amb la nostra vella i salvatge terra.Que no siguem nosaltres mateixos els que la fem caure en la desesperança!

    Espriu és sempre vigent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons si, ja és hora que ens "pose'm les piles" i anem per feina. No hem de ser derrotistes. Sabem que serà difícil, però no és impossible.
      Espriu, sempre!

      Elimina
  5. D'això se'n diu estar arrelat a un lloc i estimar-lo amb els defectes i virtuts. És un poema salvatge, i gens covard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan s'estima a una terra no se'n vol cap altre. Això és el veritable amor, però cal demostra-lo.
      Espriu se l'estimava molt.

      Elimina
  6. Els últims versos tenen molt de sentiment, encara que no sigui cert. D'això es tracta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Helena, el poema es tanca amb molta força. Colpeix.

      Elimina
  7. Jo en tinc dues. Una que creu que és capital, i l'altra que també és capital per entendre la frontera entre pretendre i ser.
    Les dues són dissortades, en la fama, en la infàmia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més ens valdria tenir-ne una de lliure i feliç. La que demanem.

      Elimina
  8. Sempre m'ha colpit, aquest poema. I recitat per Ovidi Monllor és immillorable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, l'Ovidi! és dels millors rapsores que he sentit. O potser el millor. I sentir-lo recitant aquest poema m'emociona fins les llàgrimes.

      Elimina
  9. Llegeixo el poema i dins del cap em ressona la veu de l'Ovidi Montllor recitant-lo.
    En la seva veu vaig conèixer aquest poema :o)
    Ara sembla un bon moment per a demostrar que estimem la nostra terra. Som-hi doncs!
    Petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ho comentavem amb Novesflors. És que Montllor té una veu i una manera de dir que transmet tota l'emoció.
      Ara a veure si després d'aquesta passa que em fet tan decidits continuem endevant, sens defallir. Som-hi.
      Petonets!

      Elimina
  10. Un poema actual i colpidor, però no es tracta d'estimar la terra amb un dolor desesperat, sinó ben al contrari, amb optimisme i amb esperança , perquè és xica i fins i tot podria ser pobre, però bruta i trista, mai!!! Hem de tenir una visió més positiva de la nostra terra i estimar-la amb alegria perquè és la nostra...
    I fer el possible perquè, a més, pugui ser lliure.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ideal seria aquest sentiment d'optimisme esperançat que tu dius. Crec que el poeta està una mica decebut, tot i que segueix lluitant i estimant la seva terra. Però tens raó, fa falta més alegria i més coratge perquè la lluita pot ser llarga.
      Una abraçada!

      Elimina