diumenge, 26 de juny de 2011

"PIRINENQUES- II i IV" de Joan Maragall

Dos poemes més de "Pirinenques" amb tota la bellesa evocadora dels paisatges muntanyencs.


                     II
Tot està immoble dalt del Pirineu,
tot, menys la boira diàfana i lleugera
que corre com fumera
per valls, faldes i cims, arreu, arreu.
És la freda carícia d’eixes terres,
la nina aviciada de les serres
trista jugant per l’ampla soledat,
lliscant per les quietes serralades
que enormes li mig riuen i arrugades
amb un somrís eixut tot esblaimat.

                        IV

Els núvols blancs i flonjos van caient
lliscant per la ferrenya serra avall;
del cel a grans bocins se van desfent
i baixen al silenci de la vall.
El sol en mig del blau, victoriós,
fa vibrar els colors de quant se veu...
Dels núvols l’estol blanc, silenciós,
va caient, va caient per tot arreu.
                             Joan Maragall

10 comentaris:

  1. Tenim un company blogaire, el Porquet muntanyec, que segur que queda embadalit en llegir aquestes Pirinenques.
    Jo també hi he quedat...:)
    Bona nit, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! El Porquet coneix i s'estima molt la muntanya, com Maragall, segurament li haurà agradat aquest poema.
      Bon cap de setmana!

      Elimina
  2. Precioses aquestes pirinenques, m'han recordat quan anava a muntanya amb el meu pare. Veure a sota la boira i nosaltres mirant-nos-ho des de dalt, magnífic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com ho expliques de bé em fas pensar en el quadre “Caminant davant un mar de boira”. Ha de ser una experiència impressionat i magnífica contemplar aquest paisatge.

      Elimina
  3. Poema que et fa viatjar i que refresca aquests dies tan xafogosos...Gràcies, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noia, una ja no sap que fer per oblidar-se de la calor i imaginar-nos als Pirineus ajuda una miqueta.

      Elimina
  4. Quina estampa més bonica que en fa Maragall. La boira com una freda carícia, a partir d'ara la veure diferent quan corri per Vic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és una altra manera de veure-la. Una manera molt poètica. Una abraçada!

      Elimina
  5. És veritat, la boira mai està quieta sempre es mou, per això els paisatges són tan bonics, perquè mai són iguals...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, sempre per Barcelona, d'aquesta bellesa de la boira en gaudeixo poc. Si que ha de ser bonic aquest paisatge cambiant!
      Bon cap de setmana!

      Elimina