Dos poemes més de "Pirinenques" amb tota la bellesa evocadora dels paisatges muntanyencs.
II
Tot està immoble dalt del Pirineu,
tot, menys la boira diàfana i lleugera
que corre com fumera
per valls, faldes i cims, arreu, arreu.
És la freda carícia d’eixes terres,
la nina aviciada de les serres
trista jugant per l’ampla soledat,
lliscant per les quietes serralades
que enormes li mig riuen i arrugades
amb un somrís eixut tot esblaimat.
IV
Els núvols blancs i flonjos van caient
lliscant per la ferrenya serra avall;
del cel a grans bocins se van desfent
i baixen al silenci de la vall.
El sol en mig del blau, victoriós,
fa vibrar els colors de quant se veu...
Dels núvols l’estol blanc, silenciós,
va caient, va caient per tot arreu.
Joan Maragall
Tenim un company blogaire, el Porquet muntanyec, que segur que queda embadalit en llegir aquestes Pirinenques.
ResponEliminaJo també hi he quedat...:)
Bona nit, Glòria!
I tant! El Porquet coneix i s'estima molt la muntanya, com Maragall, segurament li haurà agradat aquest poema.
EliminaBon cap de setmana!
Precioses aquestes pirinenques, m'han recordat quan anava a muntanya amb el meu pare. Veure a sota la boira i nosaltres mirant-nos-ho des de dalt, magnífic.
ResponEliminaTal com ho expliques de bé em fas pensar en el quadre “Caminant davant un mar de boira”. Ha de ser una experiència impressionat i magnífica contemplar aquest paisatge.
EliminaPoema que et fa viatjar i que refresca aquests dies tan xafogosos...Gràcies, bonica!
ResponEliminaNoia, una ja no sap que fer per oblidar-se de la calor i imaginar-nos als Pirineus ajuda una miqueta.
EliminaQuina estampa més bonica que en fa Maragall. La boira com una freda carícia, a partir d'ara la veure diferent quan corri per Vic.
ResponEliminaSi, és una altra manera de veure-la. Una manera molt poètica. Una abraçada!
EliminaÉs veritat, la boira mai està quieta sempre es mou, per això els paisatges són tan bonics, perquè mai són iguals...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Jo, sempre per Barcelona, d'aquesta bellesa de la boira en gaudeixo poc. Si que ha de ser bonic aquest paisatge cambiant!
EliminaBon cap de setmana!
Envio aquest poema tremendament descriptiu del nostre Pirineu als presos polítics que tenim per apropar-los a casa seva.
ResponEliminaLlegint aquests poemes, gairebé se sent l'olor d'humitat de la boira i la veus com balla mandrosa per les muntanyes i les valls
Cert, Eulàlia, són poemes amb molt de sentiment, com escriu sempre Maragall. Segur que els seus versos arribaran al cor de qui està injustament privat de llibertat i alleugeriran una mica la seva pena, la seva nostàlgia.
Elimina