dimecres, 4 de setembre de 2013

" AQUEST MIGDIA " de V. Andrés Estellés

Avui és l'aniversari del naixement d'Estelles. El recordem amb un poema de les seves "Horacianes"



Aquest migdia, en creuar la plaça del segó,
ha sortit la fornera, vaig lliurar el seu fill
d'anar amb els exercits a Ibèria.

No sabia que fer-se amb mi, la pobra dona,
m'ha obsequiat amb ous i coques, pa d'aigua,
un pa fresat, albercocs i cireres, unes llimes.

Ric de la seva generositat o el seu mater agraïment,
jo no he sabut que dir-li,
m'he considerat en el deure de dir-li que és molt bella,
increïblement jove.
A la porta del forn, a la banda de dins,
a la penombra, he vist el seu marit.

M'havien dit que els forners dormen de dia...

He promès a la fornera una oda, però em sembla
que no ho ha entès.
O potser ho ha entès massa: ha callat i a poc a poc
se li han encès les galtes i se n'ha anat corrents.
He saludat de lluny estant, correcte al seu marit,
i m'he sorprès xiulant una cançó mesquina en girar el cantó.


                                            V. Andrés Estellés
                                                   "Horacianes"  

20 comentaris:

  1. El somriure que provoca Estellés... me l'emporto, avui a dormir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anar a dormir amb un somriure és una de les coses més gratificants. M'encanta Estellés!

      Elimina
  2. Estellés sempre present en la quotidianitat del quefer diari

    ResponElimina
  3. De la mà d'Estellés, les coses més quotidianes sempre esdevenen poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un dels meus poetes preferits, potser precisament per aixó.

      Elimina
  4. Quin poema més clar, com s'entén, sense ser superficial.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. Molt entremaliat! Sembla que la fornera està disposada a pagar els seus bons oficis amb alguna cosa més que amb queviures...

      Elimina
  6. L'altre dia vaig llegir en un restaurant una poesia escrita en la paret que parlava del pimentó torrat, com aquesta tampoc la coneixia. Que poquet conec d'Estellés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un poema de les Horacianes també:

      res no m'agrada tant
      com enramar-me d'oli cru
      el pimentó torrat, tallat en tires.

      cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

      m'agrada molt el pimentó torrat,
      mes no massa torrat, que el desgracia,
      sinó amb aquella carn mollar que té
      en llevar-li la crosta socarrada.

      l'expose dins el plat en tongades incitants,
      l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
      i suque molt de pa,
      com fan els pobres,
      en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

      després, en un pessic
      del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
      agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
      eucarísticament,

      me'l mire en l'aire.
      de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

      cloc els ulls i me'l fot.

      Val la pena conèixer a Estellés. Te'l recomano

      Elimina
  7. La pobra fornera era una dóna agraïda, i ho feia donant el que tenia...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
  8. Ja en queden pocs forns d'aquests ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara són panificadores! Però hi ha dependentes... :D

      Elimina
  9. I deixava molles per al proper poema ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les va aprofitar. Estellés té poemes molt eròtics.

      Elimina