dilluns, 9 de setembre de 2013

"HOMENANTGE A POMPEU FABRA" de Rosa Leveroni

Rosa Leveroni recorda a Pompeu Fabra i la nostre catalanitat. Per anant fent boca. S'acosta la Diada!



Som indestriables 
            el meu poble i jo. 
                       S. ESPRIU
D'unes altes ribes
d'aquest mateix mar
venien els avis:
Foren catalans.

Dolç vi d'una parla
prenia més grau.
Aire, foc i terra:
Fóra català.

En mi ja arrelava
el llenguatge clar,
i jo, que seria
sense el català?

                 Rosa Leveroni

12 comentaris:

  1. Seríem uns altres, sense el català... forma part de nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la nostra llengua, forma part de la nostra identitat.

      Elimina
  2. Em costa imaginar què seríem sense el català. Uns altres, diu la Carme, no ho vull. Volem ser el què som i ho volem ser amb la plenitud de la nostra llengua.


    ResponElimina
  3. Exacte! "i jo, que seria sense el català?"
    Ja no seria jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No seriem nosaltres. És nostre i l'hem de defensar i conservar!

      Elimina
  4. molt diu aquest poema, molt ... ;-) abraçadetes !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense grans paraules en diu de molt sentides i molt verdaderes.
      Una abraçada, Joan! :D

      Elimina
  5. Jo també puc dir que els meus avis, besavis, rebesavis...eren catalans. El català forma part de la meva identitat.
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo també. Catalana de soca-rel.
      Petonets, bonica!

      Elimina