divendres, 20 de setembre de 2013

" FIDELITAT " de C. Sànchez Cutilles

Un poema que ens parla amb sinceritat de les inquietuds, de les contradiccions que comporta ser dona en el mon que li va tocar viure a la poetessa.




N'estàs contenta? Em pregunte
cada dia en llevar-me del llit.
Estàs contenta d’ésser dona?
I en arribar la nit, pense
en tot açò, car m’ajuda
a pensar-ho la son dels altres.


I és aleshores quan se m’enfuig
la llibertat i fins i tot
l’orgull, com dos lladrets alegres.
Malgrat això, de matinada,
retornaran a mi en silenci
fidels al sexe que em donaren,
al ganxet i a tot el vell einam
que em defineix, que ens defineix.

                Carmelina Sánchez Cutillas
                           "Conjugació en primera persona"


Pintura: E. Hopper

18 comentaris:

  1. Malgrat el pas del temps les inquietuds de les dones no han desaparegut del tot, segurament només han canviat una mica o molt, segons com. Bonic poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del tot no han desaparegut, potser en tenim més, però sens dubte hem guanyat molt en drets i en respecte, tot i que encara queden fites per assolir.

      Elimina
  2. Poema cru, que m'ha recordat moltes coses que deia ma mare; no li hi paràvem massa atenció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En l'època de les nostres mares, de la meva almenys, la dona tenia un rol molt concret i un futur programat del que era difícil escapar-se. A les mares les escoltàvem poc.

      Elimina
  3. Les inquietuds de les dones canvien amb el temps, però tot just una mica, segueixen essent presents en la majoria de nosaltres.

    I també trobo que és un poema cru, com Jp!
    Mai no fem prou atenció a les mares...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem guanyat en molts aspectes, però d'inquietuds i obligacions en tenim potser més que abans. El poema ho descriu molt bé. Cruament.
      Els fills, fins a certa edat, ens sembla que sabem més que les mares (i que els pares també). És després que veiem la raó que tenien i els motius que els feien parlar.

      Elimina
  4. M'heu fet venir una altra pregunta:
    N'estic content?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona pregunta, Jordi.
      L'hauràs de contestar tu mateix, amb tota sinceritat.
      Però jo penso que si, que en pots estar content...

      Elimina
  5. Malgrat tot penso que sí, que n'està contenta, encara que sigui una vida dura...

    Aquesta pregunta te l'has de contestar tu Jordi...

    Petonets als dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és fàcil ser dona, però pel que sé Carmelina se'n va sortir amb nota.
      Petonets, bonica!

      Elimina
  6. Encara ens queda molt camí per fer, a les dones, dic, i als homes també però en el mateix sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El camí és llarg, bàsicament perquè anem una mica endarrerits. Però vull pensar que hem avançat força, especialment les dones.

      Elimina
  7. Tot i que ens falta llibertat, sobretot, però als homes també déu n'hi do, estic contenta de ser dona, pel que hem fet i pel camí que encara ens queda per fer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó hem d'estar orgulloses de ser dones, pel molt que hem aconseguit i el que aconseguirem en el futur.

      Elimina
  8. la pintura que has triat és d'un pintor que m'agrada molt.....gràcies per donar-nos a conèixer poemes i poetes...bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sabia, Elfree. I prou que és veu amb la imatge que has triat.
      Gràcies a tu, per la teva companyia!

      Elimina
  9. No és fàcil ser dona, en els temps de Carmelina, ni en el nostre, però malgrat tot, crec que ella i nosaltres estava i estem contentes de ser-ho.
    Bonic el poema i la pintura que has triat, Glo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmelina penso que va ser una gran dona. I una bona poeta.
      Ser dona no era fàcil, no ho és, encara. Però s'ha de reconèixer que la situació ha millorat molt .

      Elimina