dimecres, 25 de setembre de 2013

"TARDA DE FESTA" de Marià Villangómez

L'alegria de la jovenalla a la plaça en contrast de la vida rural muda i tranquil·la. Al capvespre les rialles i cants dels balladors omplen els camins mentre tornant al mas, cercant repòs.



Sonor, palpita el percudit tambor,
com el pols agitat del ballador;
i la flauta evoca el vast paisatge
a l'entorn de l'església, clara imatge
d'una tarda que els camps encén d'amor.

Si a la plaça és propera l'alegria,
als llargs camins de l'aspra pagesia
muda i plàcida escau la soledat:
trontoll d'un carro, un vianant pausat...
El poblet el seu crit de festa envia.

De les muntanyes on verdeja el pi
l'ombra pel pla s'allarga. Va a la fi
la tarda. Creix el clam de la gentada,
lluny. I serà estremit, a la tornada,
nocturn, de veus i riures, el camí.

                     Marià Villangómez



Pintura: Juan Carlos Boveri

4 comentaris:

  1. M'agrada com descriu el contrast: els prolegòmens de festa al poble en vers la solitud muda i plàcida als camps. Aquesta sensació de quan conviuen dos mons i penses: que no se'n adonen l'un de l'altre?
    Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema molt visual, molt descriptiu. I Villangómez un poeta que convé conèixer.
      Gràcies Eva, pel comentari i la visita.

      Elimina
  2. Eren molt entranyables les festes dels pobles de pagès...Tot i que ara ha canviat molt, però abans la festa continuava, camí de casa...Fantàstic el quadre!
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho recordo de quan tornàvem de les festes dels poblets del voltant de Banyoles, -passava l' estius allí- i era talment així. Tot el camí de tornada càntics i xerinola.
      Petonets, bonica!

      Elimina