divendres, 6 de setembre de 2013

"A VECES " de Ángel González

A vegades escriure un poema no es gens fàcil. El poeta ho reconeix. Recorde'm l'aniversari del seu naixement.



Escribir un poema se parece a un orgasmo:
mancha la tinta tanto como el semen,
empreña también más en ocasiones.
Tardes hay, sin embargo,
en las que manoseo las palabras,
muerdo sus senos y sus piernas ágiles,
les levanto las faldas con mis dedos,
las miro desde abajo,
les hago lo de siempre
y, pese a todo, ved:
¡no pasa nada!
Lo expresaba muy bien Cesar Vallejo:
"Lo digo y no me corro".
Pero él disimulaba.

                                                    Ángel González

14 comentaris:

  1. És genial, aquest poema!!! No el recordava o no el coneixia, potser...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és genial, d'aquest poeta m'agrada tot el que vaig llegint.

      Elimina
  2. una manera molt original de descriure el teixit d'un poema

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt original i molt gràfica. Els poemes necessiten un xic de passió, sinó...

      Elimina
  3. Curiosa associació d'idees...
    Petonets, Glòria.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. És un poeta que com més conec més m'agrada. Coincidim: Genial.

      Elimina
  5. original semblança amb l'acte creatiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escriure també és crear, fa una bona comparança. I és que hi ha dies que un no serveix ni per escriure ni per res...

      Elimina
  6. Ostres quin poema! I quan el poema neix... explosió total. M'ha encantat

    ResponElimina
  7. Jugar al solitari, o a tennis...gran diferència ;-) Ca..ai!, quin tros de poema més ben parit!

    ResponElimina