dimecres, 3 de juliol de 2013

" PER MOLT QUE ENS ABRACEM " de Joan Vinyoli

Avui recordem a Vinyoli en el  99 aniversari del seu naixement.





Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l’assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.

Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar.


                                  J. Vinyoli 

10 comentaris:

  1. El regust de les paraules al cervell, no pas el de saliva, ens fa forts en l'escalf i la memòria.

    Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Montse. Ho expliques molt bé!

      Elimina
    2. Els ritmes que impacten contra els meus timpans al visualitzar aquesta meravella literària, son de gran calibre, es nota la calitè literària Catalana, que ens vinguin el darrere els Españols amb Gongora i Quevedo.
      TSEEEE.

      Elimina
  2. M´agrada molt llegir aquest poema, ho faig sovint. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gran poeta Vinyoli, sempre ve de gust rellegir-lo.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Les paraules no cal dir-les, n'hi ha prou amb pensar-les...
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, no ho sé, M.Roser. Si són paraules d'estimació, sinceres, sempre ve de gust sentir-les, no? :)
      Petonets!

      Elimina
    2. No se titi, sou molt profundes les dues. Besiiiis, el poeema esta supercalifragilisticoespialidoso

      Elimina
  4. Potser val més suggerir que no dir directament, té més de joc.

    ResponElimina