dilluns, 1 de juliol de 2013

" AL FONS DEL VELL CARRER " de B. Rosselló Pòrcel

Tot és alegria al voltant, però en el fons del cor del poeta la tristesa de la mort -una mort pressentida- s'hi ensenyoreix. 



Al fons del vell carrer
i dansaven sardanes,
d’homes i dones bull
la plaça endiumengada;
aquell matinet d’or
era ple de rialles,
de besos i de crits
i braçades en l’aire,
de cares radiants,
desitjos i esperances.

Si sospirava el cor,
sospirava debades,
no podia trobar,
no trobava una imatge
que no fos de consol
i d’alegria sana.
Caminava pel mon
ple de gran malaurança
cercant només la mort
-i era tot joia clara-.

             B. Rosselló Pòrcel

10 comentaris:

  1. És que no hi ha alegria exterior que valgui si tenim la tristes a dins del cor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un està trist l'alegria dels altres el fa sentir més sol encara.

      Elimina
  2. És cert, la joia i la tristesa les portem arrelades ben endins, i en un ambient diferent, alié al nostre sentir, fins i tot, ens podem sentir desplaçats, fora de lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho penso així, Novesflors, ho expliques molt bé.

      Elimina
  3. és ben cert glòria, quan estàs trist ,molt trist, no entens l'alegria dels altres i encara et sents pitjor !

    records alegres !!!
    ;-) joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan! Un record alegre pot ser el de Sudanell :D
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Com podia buscar la mort en un lloc tan ple de vida!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser la mort el buscava a ell, doncs ben jove va morir de tuberculosis.

      Elimina