dimecres, 4 de maig del 2011

"PETONS ESCARLATA" de Antònia Abante


Delicat poema d'amor, de nostàlgia, amb un bellisim llenguatge.


Besa'm quan em dius adéu
entre gemecs de nostàlgia,
enreda'm l'anhel pel cos
talment amb teixits d'aranya,
consellera dels instints,
pel meu conviure, equipatge;
sirena en mar de delits,
sirena amb la pell de plata,
cortina de set colors
és el teu cos vora l'aigua;
serpentina de coralls,
els rinxols imaginables:
llaminer de tota tu
dormint al llit de l'onada,
les bombolles dels sentits
escalen per la messana.
Tu ets la vela del vaixell,
guia i nord en tot viatge;
besam quan em dius adéu
amb els petons escarlata.

                  Antònia Abante


El beso.(fragment) Pintura de G. Klimt

4 comentaris:

  1. És preciós aquest poema! L'he llegit en veu alta i sóna la música dels petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Fanal blau, m'alegra la teva visita! ;-)
      Realment el poema és molt bonic, a mi també m'agrada, és molt musical i evoca unes imatges precioses!
      Gracies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Llaminer, llaminer...i molt bonic.

    Una petició...seria possible posar un enllaç per a descobrir l´obra dels autors menys coneguts? Gràcies ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Pais, si que és una bona idea això del enllaç, però... :-( els meus coneixements informàtics no són gaire amplis, tindré que demanar ajuda. De tota manera la majoria de poetesses estan al Blog de TÈRBOL ATZUR. És molt complert.
      I poesies de l'Abanto no en trobo cap més, per ara.
      Una abraçada!

      Elimina