Avui, 14 de març, recitem poemes de Rosa Leveroni a la Biblioteca del Vapor Vell.
Aquest, que jo llegiré, el trobo molt bonic.
Quina nit més clara, amor!
Podem fer pesca d'estrelles
que ens deixaran a les mans
lluïssor d'escates verdes.
Quina nit més bella, amor!
Amb perfum de lluna tendra,
navegarem pel perfum
que tindrà regust de menta.
Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d'albes.
Encalçaria els estels
per posar-me'n arracades.
Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades.
Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fóra dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves!...
Serà l'amor un sospir
d'aquesta tarda rosada.
Serà el pas d'un núvol blanc
damunt de les aigües calmes.
Potser serà el bell florir
d'aquella rosa tan blanca.
Serà l'amor la cançó
d'una campana de plata.
Rosa Leveroni
Sí, és molt bonic! A mi m'encanten els poemes d'amor! I aquest és molt tendre.
ResponEliminaI quina musicalitat! Em crida molt l´atenció que en molts dels poemes de Rosa Leveroni hi ha "roses".
ResponEliminaI en els d´amor, estrelles i veles. Crec que la distància i la llibertat eren dos esculls importants en la relació amb l´estimat.
Si que és tendre i molt bonic, però pel que sembla no va tenir "happy end". Es el que tenia enamorar-se d'homes casats...
ResponEliminaSi, Pais, sens dubte van marcar la seva poesia quan parla d'amor. Com quant diu:
ResponElimina-Rosa encesa del desig,
com m'esgarrinxes els llavis,
i sóc tan lluny de l'amat!
o
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només...
Molt bonic, tot plegat, un altre dia continuarem amb aquesta poetessa, tan romàntica i melangiosa!
La Glo.bos.blog declamant? Guai!
ResponEliminaSi, senyor Veí. Declamo a tot arreu on em deixen declamar!
ResponElimina