dijous, 10 de març del 2011

*"EL TREN" Poema de Antonio Machado

Quin poema deliciós!

 


 Yo, para todo viaje
—siempre sobre la madera
de mi vagón de tercera—,
voy ligero de equipaje.
Si es de noche, porque no
acostumbro a dormir yo,
y de día, por mirar
los arbolitos pasar,
yo nunca duermo en el tren,
y, sin embargo, voy bien.
¡Este placer de alejarse!
Londres, Madrid, Ponferrada,
tan lindos... para marcharse.
Lo molesto es la llegada.
Luego, el tren, al caminar,
siempre nos hace soñar;
y casi, casi olvidamos
el jamelgo que montamos.
¡Oh, el pollino
que sabe bien el camino!
¿Dónde estamos?
¿Dónde todos nos bajamos?
¡Frente a mí va una monjita
tan bonita!
Tiene esa expresión serena
que a la pena
da una esperanza infinita.
Y yo pienso: Tú eres buena;
porque diste tus amores
a Jesús; porque no quieres
ser madre de pecadores.
Mas tú eres
maternal,
bendita entre las mujeres,
madrecita virginal.
Algo en tu rostro es divino
bajo tus cofias de lino.
Tus mejillas
—esas rosas amarillas—
fueron rosadas, y, luego,
ardió en tus entrañas fuego;
y hoy, esposa de la Cruz,
ya eres luz, y sólo luz...
¡Todas las mujeres bellas
fueran, como tú, doncellas
en un convento a encerrarse!...
¡Y la niña que yo quiero,
ay, preferirá casarse
con un mocito barbero!
El tren camina y camina,
y la máquina resuella,
y tose con tos ferina.
¡Vamos en una centella! 


               Antonio Machado

10 comentaris:

  1. L'havia llegit feia moltíssims anys!!! Gràcies per retornar-me'l!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rellegir Machado és sempre molt plaent i encara més si ens porta records.
      Gràcies a tu, Porquet, per la visita!

      Elimina
  2. Generós es recordar els seus poemes, com la seva figura !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Machado es mereix més d'un record. Espero que quan sigui el 75 aniversari se'n recordin. Gracies pel comentari. Bona nit!

      Elimina
  3. És com si t´expliqués un conte, mig ingenu mig sorneguer. M´ha agradat per original. Bon record, Glòria.

    ResponElimina
  4. Gracies, maca. Es un poema simpàtic, oi?
    Jo vinc del teu blog i l'he trobat preciós. Ja t'ho he dit. Però em sap greu no haver pensat amb l'Espriu. Posaré un poema d'ell demà.

    ResponElimina
  5. Fa ben ben poquet, el mes de desembre vaig estar un dies a Colliure. M'agradava posar-me la seva poesia sota el braç i passejar aquell indret. El cementiri de Colliure és, fins i tot, un lloc bonic per estar-s'hi una estona al seu costat.
    Va ser curiós perquè en una estona que vaig escapar-m'hi per passejar-hi sola, se'm van acostar un grup d'estudiants de secundària que veníen d'Esparraguera. Estaven fent un treball i em van demanar de fer-me uns preguntes i de fer-los unes fotos davant del nínxol on està enterrat.
    Be...Machado és Machado i sempre el duré amb mi!
    Gràcies per recordar-nos-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin privilegi llegir la poesia d'aquest gran poeta prop d'on reposa!
      Jo recordo el cementiri de quan hi vam estar, fa més de vint anys. No crec que hagi canviat gaire.
      Fas bé de dur-lo amb tu, és una bona companya.
      Una abraçada, Fanalet.

      Elimina
  6. Permete´m Glòria una petita cosa.Si?
    vaig veure les fotos de Fanal Blau del dia que va anar a Cotlliure, eren precioses, com sempre. Però el que em va impressionar més és que diria, quasi posant les mans al foc, que van ser fetes el mateix dia que les meves. Hi havia una llum aquell dia, un aire tan fi, una claredat i un mar...impressionants. El poble era una festa perquè s´hi celebrava el mercat de Nadal, la gent passejava tranquil.lament per les ribes, hi havia pintors a la platja i un músic amb un acordió prop de l´església. En les seves fotos es transmet tot aquest ambient. Les meves eren fetes amb una càmera senzilla i amb pocs coneixements de fotografia, però em va alegrar veure-ho plasmat en un altre blog.
    Mira...tenia ganes de dir-ho ;-)

    (Ah, el cementiri està igual, fa anys que hi vaig i no em sembla que hagi canviat)

    ResponElimina
  7. Si que fora casual coincidir el mateix dia! Veig, pel que descrius, que va ser un dia "especial", d'aquells que deixen empremta en la memòria. Colliure és un lloc molt bonic i en aquestes festes de caire popular encara ho deu ser més.
    Gracies per compartir aquest record, Pais.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina