dissabte, 8 de desembre del 2012

" QUI PENSA ARA EN EL MAR " de Anna Dodas

Sense dubte la mort violenta i sobtada Anna Dodas ens ha privat d'una veu extraordinària i potent dins la poesia catalana.



...qui pensa ara en la mar
que deu bramar molt lluny
d'escumes i gavines?
aquí només les crestes
nevades que reposen
els camps colgats
en estàtiques onades

i en la nit constel·lacions
contemplant-se entotsolades

                     
                     Anna Dodas i Noguer
                              "Paisatge amb hivern"

22 comentaris:

  1. M'agrada aquest paisatge de muntanya. La imatge de la mar en les muntanyes sense el crit de les gavines, tanquil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil·litat,silenci...tan diferent del mar, sempre remorós. Dos paisatges ben diferents i tan poètics tots dos.

      Elimina
  2. uns versos preciosos sens dubte glòria, però les misèries de la nostra espècie ens privem massa sovint de les bondats

    una abraçada
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes coses que passen i que ens horroritzen, són malauradament massa freqüents... Una vida jove i prometedora destruïda!
      Ens queda la seva -escassa- poesia.
      Una abraçada, Joan!

      Elimina
  3. Un poema bonic d'una poetessa desconeguda per a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he posat l'enllaç a la seva biografia, doncs ja ho havia fet en un altre poema d'ella. És aquest:

      http://www.escriptors.cat/autors/dodasa/pagina.php?id_sec=1827

      El que impresiona és que va morir als 24 anys, assassinada.
      Una abraçada,Novesflors!

      Elimina
  4. Jo tampoc la coneixia i ara que he buscat alguna referència tinc com un lleu record de la seva desaparició, d´haver-ho llegit als diaris.

    Dol la mort dels poetes, i encara més si són tan joves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mort de la Dodas va ser tràgica.
      Queda la seva poesia per recordar-la.

      Elimina
  5. La mort sempre arriba massa aviat per als poetes. Sempre quedaran tantes coses per dir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Probablement van quedar-li moltes coses per dir, però ens ha deixat una molt bona poesia.

      Elimina
  6. Aquest mar de núvols ple de pau i placidesa ens recorda l'altre un xic més esvalotat...
    Tampoc coneixia la poetessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, un mar de núvols molt poètic, molt relaxat.
      Petonets!

      Elimina
  7. les veus desapareixen, trist però és així....la mort però no es pot endur la poesia!
    bon diumenge i bona setmana entrant! abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ens queden els seus poemes per recordar-la. I hagi ho anirem fent.
      Bona setmana, Elfree!

      Elimina
  8. Ens queda la poesia... bona setmana Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia perdura, aixi recordem els poetes que les van escriure.
      Bona setmana, Carme!

      Elimina
  9. Saps que a Folgueroels cada dos anys li fan un homenatge?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa vaig llegir d'un premi amb el seu nom, però no sabia exactament a on el feien. Clar, ella va néixer a Folgueroles, a la mateixa casa on va néixer Verdaguer, crec.
      Gràcies Veí, per la visita i la informació.

      Elimina
  10. Subscric totes i cada una de les paraules d'aquesta poesia. Totes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sens dubte un paisatge sublim el que descriu el poema. Afortunat tu que l'has vist!
      Crec que portes un poeta dintre teu, Porquet.

      Elimina
  11. Per a Kandinsky el mar i la muntanya vénen a ser el mateix, dos elements incommesurables, per això pintava la "Muntanya blava". També ho són les constel·lacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Incommensurable és la paraula, Helena.
      Sempre tens la definició justa!
      Gràcies!

      Elimina