El poeta descriu una tempesta que la gent contempla des del mirador de la plaça del Ajuntament a Puigcerdà. I destaca el contrast entra la passivitat de la gent que bada i la magnitud de la tempestat que als seus peus assota gorges i planes.
M'agrada el balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull quasi inconmovible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silenciosa
per la gent de la vila i la del pla.
Com hi deu ploure en les profundes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà els assota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tan grans;
s'astoren els ramats, el pastor crida,
i algun avet cau mig-partit pel llamp!
Però al balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ulls quasi incommovibles aguaita
el pas de la llunyana tempestat".
Joan Maragall
" Visions i Cants "
Bon dia, de moment sense tempestes!
ResponEliminaMoltes gràcies per la poesia, sempre!
Sense tempestes tot el dia. Un luxe de diumenge!
ResponEliminaGracies a tu per les belles sorpreses que ens ofereixes cada mati!
Joan Maragall va fer un vers / (dels millors seus) on el burgès / sagna burlat amb ferotgia / perquè, ressuat insensible, / s'embadoca amb ull de lluç mort / sense mesurar com té prop / la «tempestat llunyana» (termes / que volen dir revolta obrera) /... Gabriel Ferrater: "Poema inacabat".
ResponElimina