Carles Fages de Climent en un poema d'amor on és trenen la rosa i el bes en un delicat sonet.
Si el bes és au de dues ales, posa
el bes al pit, i prop del bes la rosa.
Au de cent ales, rosa! Encén al pit
tots els perfums de plata de la nit.
Estel de plata, encén l’esgarrifança
amb el mirall de fe de l’esperança;
sigues el prisma i jo seré la llum.
Tu hi posaràs la carn i jo el perfum.
Trenca el vidre de l’ull, plora amb la trena
de cabell d’or i pel teu plor a balquena
retrobaràs el goig de l’elegit.
Si el bes és au de dues ales, posa
el llavi al pit, i sota el bes, la rosa:
rosa de carn i rosa d’esperit.
el bes al pit, i prop del bes la rosa.
Au de cent ales, rosa! Encén al pit
tots els perfums de plata de la nit.
Estel de plata, encén l’esgarrifança
amb el mirall de fe de l’esperança;
sigues el prisma i jo seré la llum.
Tu hi posaràs la carn i jo el perfum.
Trenca el vidre de l’ull, plora amb la trena
de cabell d’or i pel teu plor a balquena
retrobaràs el goig de l’elegit.
Si el bes és au de dues ales, posa
el llavi al pit, i sota el bes, la rosa:
rosa de carn i rosa d’esperit.
Carles Fages de Climent
Guai!
ResponEliminaQue sensual en Fages!
ResponEliminaOi que si, Veí! És una poesia molt guai.
ResponEliminaSi, Pais, és veu que la Maria Clara l'inspirava.
ResponElimina