"PEL CAMÍ DELS HORTS" de J. M. de Sagarra

Recordem a  Sagarra amb un poema de "Cançons de Rem i de Vela". 

           XXII

Pel camí dels horts
anem a la platja,
pel camí dels horts
són mudes les passes.
Caminet estret,
renglera de canyes,
la frescor del verd
refresca la galta...
Ha arribat el temps
de les cogullades,
del cel esqueixat
al caure la tarda;
el raïm ja té
la carn ensucrada...

Ha arribat el temps
del fred a la barca;
ha arribat el temps
de les enyorances...
Pel camí dels horts
es desperta l'ànima,
el cor s'endolceix,
la vista és més clara,
es veu poc a poc
la vida com passa;
les punxes del pit
s'assequen i cauen;

les punxes del front
se'n van amb l'oratge;
els claus de les mans
són roses morades.

Tot el sofriment,
és fresc com una aigua,
és dolç com l'oreig
i el verd de les canyes...
Ha arribat el temps
d'esperar la gràcia,
de mirar la mar
i els ocells com passen...

Ha arribat el temps
de sentir-se l'ànima
sense amor ni goig,
ni dol ni venjança;
l'ànima que riu
perquè l'aigua és clara,
perquè hi ha un llagut
amb la vela blanca;
perquè en el verol
la mel madurava,
i l'oliverar
s'ha tornat de plata...

                  J. M. Sagarra