Quin Maragall més exultant, més vital! Ja que la mort és inevitable, diu, fruïm de tot lo bell que la vida ens ofereix. Carpe Diem.
El vermell dels arbres,
encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera encès per la posta - dels sols hivernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
el verd i el vermell!
amb els brots i amb les fulles que se'n van;
gosem el dia sens mirar endarrera,
sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida;
gosa el moment que t'ha sigut donat.
No t'entristeixin, doncs, els funerals novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
ans d'haver-los cansat en el plaer.
J. Maragall
"Visions i Cants" 1900
Realment vital aquest poema de gaudir del que tenim de gaudir de la vida!
ResponEliminaBona nit i bon diumenge, Glòria!
Gracies, Carme. Jo també et desitjo un bon diumenge seguin els consells del poeta: A gaudir!
ResponElimina( i "que nos quiten lo bailao")
M'agrada aquest Maragall, vital i enèrgic!
ResponEliminaA mi també, Porquet. És una bona filosofia de vida!
ResponEliminaT'acabo de descobrir gràcies al M. Martí i Pol, tot cercant-lo al Totpoderós Google. Comparteixo al facebook aquest Maragall...
ResponEliminaM'agrada el eu blog.
Estic contenta de que el blog t'agradi. El faig amb molta il·lusió i ganes de compartir-lo.
ResponEliminaGracies per la visita, que espero no sigui l'ultima!
Salutacions. Glòria