Tercer i últim poema del tema de la mort.
Ara és V.A.Estellés qui parla de la mort. Si la vida ja és difícil d'explicar a una criatura imagineu-vos si en serà fer-li entendre el que és la mort !
La Mort venia de vegades,
però mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap motiu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
Mai no se'n va anar, la Mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la Mort, ja sap
V. Andrés Estellés
" LA NIT "
Pintura: F. Schlesinger
Sempre que llegeixo Estellés acabo amb la pell de gallina, i ara no n'ha estat una excepció.
ResponEliminaLa mort sempre es queda... realment com explicar-ho? NO hi ha com Estellés!
ResponEliminaSi, Porquet, amb paraules molt planeres diu coses que esborronen.
ResponEliminaHola, Carme! L'Estellés ho explica. Però dubto que el nen veinet comprengues gaire cosa...
ResponElimina