dimarts, 1 de novembre del 2011

"LA MORT, CONTADA AL NEN DEL VEÏNAT" de V. Andrés Estellés

Tercer i últim poema del tema de la mort.
Ara és V.A.Estellés qui parla de la mort. Si la vida ja és difícil d'explicar a una criatura imagineu-vos si en serà fer-li entendre el que és la mort !



La Mort venia de vegades, 
però mai no se'n volia anar, 
car es trobava bé, 
allò que es diu ben bé, 
ja saps, 
com tu quan surts al corral i jugues 
amb els pollets  i amb  els conills 
i agafes una pedra verda 
i la trenques amb una pedra blanca 
i et poses a plorar de sobte 
perquè sí, sense cap motiu,
i com ningú no et fa cas 
calles, 
i després tornes a jugar 
amb açò o amb allò...  


Mai no se'n va anar, la Mort, 
i es va quedar per a sempre amb nosaltres, 
                             la Mort, ja sap


                                  V. Andrés Estellés
                                     " LA NIT "
                                        


Pintura: F. Schlesinger

4 comentaris:

  1. Sempre que llegeixo Estellés acabo amb la pell de gallina, i ara no n'ha estat una excepció.

    ResponElimina
  2. La mort sempre es queda... realment com explicar-ho? NO hi ha com Estellés!

    ResponElimina
  3. Si, Porquet, amb paraules molt planeres diu coses que esborronen.

    ResponElimina
  4. Hola, Carme! L'Estellés ho explica. Però dubto que el nen veinet comprengues gaire cosa...

    ResponElimina