diumenge, 30 d’octubre de 2011

"EN LA MORT D'UN JOVE" de Joan Maragall


Arriben uns dies en que la tradició recorda als morts. Aprofitem per compartir uns poemes sobre aquest tema. La mort es font d'inspiració pels poetes: tres dies amb Erato i Thanatos, doncs.

Aquest poema està inspirat en la mort de Willie Noble, el germà petit de Clara, la muller de Joan Maragall. Estava malalt de tisis i va morir als vint-i-un anys. Tot i el tema de la mort el poema s'insereix perfectament en la línia vitalista de Maragall, que busca l'esperança i el consol  en  “aquell ponent dolcissim”


 
Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...

Ai, la Mort, ¡i que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va començar a regnar en el pit i el rostre
del moribond. L’alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...

                                                        Joan Maragall
                                                      Visions i Cants”

2 comentaris:

  1. Tots tenim algú molt proper a qui recordar.

    Bon diumenge.

    ResponElimina
  2. És veritat. Aquestes dates porten molts records.

    Espero que tu també hagis tingut un bon diumenge.

    ResponElimina