D'amistats en Maragall en tenia moltes. D'AMICS, així amb majúscula, molt pocs: Soler i Miquel, Roura, Lloret, Pijoan... Aquest poema no aclareix a quin dels seus amics va dedicat. Glòria Casals, gran coneixedora del món de Maragall creu que podrien ser Soler i Miquel o bé Roura.
Maragall descriu en aquest poema un idíl·lic paisatge de vinyes i una estona agradable que comparteix amb aquest "amic del ànima".
A l'ombra fresca d'eixa vella alzina,
seguts en terra damunt l'herba espessa,
aquí voldria jo aprop meu trobar-te,
amic de l'ànima.
Aquí, oblidant les mundanals miseries
que'l cor rovellen i avans d'hora tornen
blanca la testa, del present alegre
sols parlariem:
de si aquells núvols qu' en la serra s'alcen,
i apilotats per lo cel blau travessen,
duhen la pluja de la terra amiga
o calô i fòra;
de les cepades de rahims negrosos
que am joia mira el bon pagès, i compta
els jorns que manquen fins que al trepitjar-los
sos peus emporprin;
del cà fidel allà ajegut prop nostre,
del vent que inquieta rondinaires canyes...
Després pel viarany venir veuriem
gentil donzella
plè l'ample canti d'aigua regalada,
i al demanarli que'ns en deixés beure,
ella, enrogides les molsudes galtes:
«Bevèu» diria.
seguts en terra damunt l'herba espessa,
aquí voldria jo aprop meu trobar-te,
amic de l'ànima.
Aquí, oblidant les mundanals miseries
que'l cor rovellen i avans d'hora tornen
blanca la testa, del present alegre
sols parlariem:
de si aquells núvols qu' en la serra s'alcen,
i apilotats per lo cel blau travessen,
duhen la pluja de la terra amiga
o calô i fòra;
de les cepades de rahims negrosos
que am joia mira el bon pagès, i compta
els jorns que manquen fins que al trepitjar-los
sos peus emporprin;
del cà fidel allà ajegut prop nostre,
del vent que inquieta rondinaires canyes...
Després pel viarany venir veuriem
gentil donzella
plè l'ample canti d'aigua regalada,
i al demanarli que'ns en deixés beure,
ella, enrogides les molsudes galtes:
«Bevèu» diria.
Joan Maragall
M'ha agradat molt i no la coneixia. Emociona. Al menys a mi, potser perquè sempre per oblidar les "mundanals misèries" busco fugides molt personals, no pas del tot llunyanes de mirar núvols i sobretot compartides amb els amics de l'ànima.
ResponEliminaNo és gaire coneguda, no, i és molt bonica.
ResponEliminaMirar núvols i estels son les coses que trobo més a faltar, (inconvenients de viure en una gran ciutat) perquè em plauen molt i si és prop d'un amic encara millor.
doncs a mi m'ha agradat per aquest català no normatiu de sonoritat agradable. :D
ResponEliminaTens raó! Quadern de mots, gairebé no m'hi havia fixat i és preciós!
ResponEliminaConverses aparentment banals però que engrandeixen l'amistat i la fan més sensible i reconeixedora.
ResponEliminaL'amistat sincera és de les millors coses que es poden trobar a la vida, Porquet. I hem de procurar gaudir-la.
ResponElimina