"LA RELÍQUIA" de Joan Alcover

Alcover té uns poemes preciosos. Molts d'ells traspuen una profunda malenconia i tristesa. No és estrany, motius no n'hi van faltar.

Faune mutilat, 
brollador eixut, 
jardí desolat 
de ma joventut... 

Beneïda l'hora
que m'ha duit aquí.
La font que no vessa, la font que no plora 
me fa plorar a mi. 
Sembla que era ahir
que dins el misteri de l'ombra florida, 
tombats a la molsa,
passàvem les hores millors de la vida. 
De l'aigua sentíem la música dolça; 
dintre la piscina guaitàvem els peixos, 
collíem poncelles, caçàvem bestioles, 
i ens fèiem esqueixos
muntant a la branca de les atzeroles. 

Ningú sap com era 
que entre l'esponera 
de l'hort senyorívol, 
fent-lo més ombrívol,
creixia la rama d'antiga olivera. 
Arbre centenari,
amorós pontava la soca torçuda, 
perquè sense ajuda 
poguéssim pujar-hi.
Al forc de la branca senyora i majora 
penjàvem la corda de l'engronsadora, 
i, venta qui venta,
folgàvem i rèiem fins que la vesprada 
la llum esvaïa de l'hora roenta, 
de l'hora encantada. 

el temps que ha volat 
de la vida mia,
sense les ferides que al cor ha deixat; 
sense les ferides que es tornen a obrir 
quan veig que no vessa
ni canta ni plora la font del jardí.
Trenta anys de ma vida volaren depressa, 
i encara no manca, 
penjat a la branca,
un tros de la corda de l'engronsadora, 
com trista penyora,
despulla podrida d'un món esbucat... 

Faune mutilat, 
brollador eixut, 
jardí desolat 
de ma joventut.

                    J. Alcover

Pintura:"Jardí abandonat" de M. Urgell