diumenge, 23 d’octubre de 2011

"ELLA PARLA" de Joan Maragall


En aquest poema Maragall ens parla dels sentiments d'una dona. D'una dona rendida al galanteig del seu enamorat, i que està delerosa per donar-li a conèixer els tendres sentiments que ell ha despertat en el seu cor.


                                                                          (Fragment

Còm me pots estimar si no'm coneixes?
Qu'has vist en mi per arribâ a estimar-me?
Mai m'he adonat d'aquests esguards que'm contes,
ni d'aquests tremolors, d'aquestes basques.
Ben d'amagat an el amor servies!
Tu no feies com fan els qu'enamoren:
tu no'm donaves flors, tu no'm mitj-reies,
ni m'anaves aprop en els esbarjos.
Dins del pit, solitària i silenciosa,
duies encesa l'amorosa brasa;
mes are jo també, d'amor vençuda,
captiva humil, de tot lo meu despresa,
t'he donat mon somrís i les mirades,
i els meus sospirs d'amor; de nit, els somnis,
i a més els pensaments de tot lo dia:
t'he donat lo millor que jo tenia. 

                            Joan Maragall 
                                 “Claror”

Pintura:  J.W.Waterhouse.

8 comentaris:

  1. Sempre és un repte difícil escriure des del punt de vista de l'altre sexe... és un poema molt bonic. BOn diumenge Glòria!

    ResponElimina
  2. Molt bonic! Tot i que sempre em costa acceptar aquesta mena de donar-ho tot per l'altre. Potser perquè sóc gat escaldat sempre em reservo una mica de mi per a mi mateix.

    ResponElimina
  3. Ei! Si vols participar a les Històries veïnals cap problema! Fantàstic! Les normes les pots veure al blog Històries veïnals, però ja les recordaré aviat. Es tracta de fer relats conjunts entre quatre blocaires a sortegi un cops tots apuntats!

    Però necessito per força un email teu de contacte!

    ResponElimina
  4. Hola, Carme. És un poema bonic, és força més llarg, i després parla el enamorat...Massa llarga per posar-lo tot i es pot trobar fàcilment a Internet.
    Si que vaig passar bon diumenge: Tot el dia a Portaventura amb els nets!

    ResponElimina
  5. Ai, Porquet! Eren altres temps, en que es casaven per tota la vida. Tot i que no sempre era tot tan idíl·lic i romàntic com pretén el poema.
    La gent d'avui comparteix, però gairebé ningú es dona tot. Jo penso que donar-ho tot, donar-se tot és molt perillós.

    ResponElimina
  6. Fantàstic, Veí! Un correu de contacte meu:
    lletraferides@gmail.com
    Ara vaig al Blog de les Històries Veïnals i m'assabento de tot. Allí també et deixaré el correu, axis segur que t'arriba. Espero instruccions.
    "Cambio y Corto"

    ResponElimina
  7. Gracias, Fátima. Y a mi me encanta tu visita.
    ¡Espero que no sea la única! ;)

    ResponElimina