dijous, 6 d’octubre de 2011

*"AUSCHWITZ" de León Felipe



Esglaiador. El poeta té raó, no cal anar gaire lluny per trobar l'infern. Un infern real que no convé que oblidem.


                           
Estos poetas infernales,
Dante, Blake, Rimbaud
que hablen más bajo...
que toquen más bajo...
¡Que se callen!
Hoy
cualquier habitante de la tierra
sabe mucho más del infierno
que esos tres poetas juntos.
Ya sé que Dante toca muy bien el violín...
¡Oh, el gran virtuoso!
Pero que no pretenda ahora
con sus tercetos maravillosos
y sus endecasílabos perfectos
asustar a ese niño judío
que está ahí, desgajado de sus padres...
Y solo.
¡Solo!
aguardando su turno
en los hornos crematorios de Auschwitz.
Dante... tú bajaste a los infiernos
con Virgilio de la mano
(Virgilio, «gran cicerone»)
y aquello vuestro de la Divina Comedia
fue una aventura divertida
de música y turismo.
Esto es otra cosa... otra cosa...
¿Cómo te explicaré?
¡Si no tienes imaginación!
Tú... no tienes imaginación,
Acuérdate que en tu «Infierno»
no hay un niño siquiera...
Y ese que ves ahí...
está solo
¡Solo! Sin cicerone...
esperando que se abran las puertas de un infierno que tú, ¡pobre florentino!,
no pudiste siquiera imaginar.
Esto es otra cosa... ¿cómo te diré?
¡Mira! Éste es un lugar donde no se puede tocar el violín.
Aquí se rompen las cuerdas de todos los violines del mundo.
¿Me habéis entendido poetas infernales?
Virgilio, Dante, Blake, Rimbaud...
¡Hablad más bajo!
¡Tocad más bajo! ¡Chist!
¡¡Callaos!!
Yo también soy un gran violinista...
y he tocado en el infierno muchas veces...
Pero ahora, aquí...
rompo mi violín... y me callo. 
                              
                              León Felipe                                           



18 comentaris:

  1. El blog esta molt be i molt útil , la poesia esta molt be en aquesta pagina

    ResponElimina
  2. El poema que mes ens ha agradat es el de posta de sol al mar

    ResponElimina
  3. M'alegra que la pàgina us sigui d'utilitat. Procurem que hi hagi diferents estils i forces autors diferents. Gracies per la visita!

    ResponElimina
  4. El poema de la posta de sol és molt visual i descriptiu. Sagarra és un gran poeta.

    ResponElimina
  5. I després d'aquest poema, malauradament, encara queden més Auschwitz, més inferns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els éssers humans no aprenen dels errors i es van repetint periòdicament. És molt trist comprovar-ho.

      Elimina
  6. Colpidor i llastimosament real...Un petó i gràcies per compartir-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això és tan colpidor, per lo real que és.
      Gràcies a tu, Núria i una abraçada!

      Elimina
  7. Que dur el to del poema i la rebel·lió del jo poètic contra els inferns literaris. Hi ha inferns reals dolorosos que el pertorben molt més. Tot i així, sense els reals no existirien els de l'imaginari literari, i ell precisament està fent un poema sobre l'infern també. Colpidor el final, quan trenca el violí. Silenci.

    Gràcies per donar-lo a conèixer, Glòria!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la primera vegada que el vaig sentir recitar amb vaig quedar amb un nus a la gola. Hi tant si n'és de colpidor...

      Elimina
  8. La pell de gallina, Glòria! Brrrr!!!

    ResponElimina
  9. Sí que és colpidor, sí, m'esborrone en llegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Novesflors, quins inferns tant esborronadors, tan propers i tan reals.

      Elimina
  10. Aquests inferns literaris no tenen res a veure amb els que han passat algunes persones...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que hi ha coses que un no se les pot ni imaginar, i d'altres les han tingut que viure. La realitat supera la fantasia, ja ho diuen.

      Elimina
  11. Respostes
    1. És un poesia tremenda! I León Felipe un poeta magnífic.

      Elimina