Aquest és el primer poema que Maragall va a publicar a “La Ilustració Catalana”.
És un poema que barreja el joc infantil d'amagar una penyora amb el flirteig amorós d'un galant.
Campaneta, la ning-ning,
qui la troba?, no la tinc”
-Quina és la prenda amagada?
Va acudir un eixam de noies
eixerides, alegroies,
com les mosques a la mel.
-On és, per cel o per terra?-
Jo els ulls mirant amb fal·lera
d'una, la més encisera,
vaig dir-li mig rient:
-Per cel.-
Joan Maragall
”Les disperses”
:) records d'infntesa... jo hi havia jugat a la campaneta la ning-ning!
ResponEliminaUi, Carme, jo no l'havia pas sentit mai aquest joc! Ja m'heu fet aprendre una cosa més. He de reconèixer que aquest estil més "amorós" d'en Maragall no el tinc gaire explorat!
ResponEliminaI jo, Carmen. I a l'anell picapedrell, i a la Viudita del Conde Laurel, i la xarranca i un seguit de jocs que caldria fer un recopilatori, ja que si no es perdran en la nit dels temps.
ResponEliminaAra els nens i nenes juguen al Nintendo...
Porquet, els nens no jugaven a aquestes carrinclonades, eren coses de nenes. Els vailets corrien tot el dia rera la pilota. O jugaven al Cavall Fort
ResponElimina