CERTAMENT!!! Entre l'Esperança en un mar de llàgrimes i la Fe feta un cagadubtes no hi ha manera d'arribar enlloc...
Fatigat de tanta espera
he reprès el mal camí.
Deixo l'esperança enrere
però la Fe em vol seguir.
A mitges li dic que sí.
Com si desfés el camí
camino mirant enrere
on l'Esperança m'espera
amb els ulls contra el coixí.
La Fe em diu que no i que sí.
Decideixo tornar enrere
em detura no sé qui:
és la Fe que m'esparvera
perquè ja no sap que dir.
Ara es lleva, lluny de mi,
l'Esperança ploranera
No és aquesta la manera,
certament, de fer camí
Pere Quart
(Vacances Pagades)
li he llegit poc a Pere Quart,
ResponEliminapero no se si m'en venen gaires ganes
jejjeje
salutacions
No és aquesta la manera... no! :)
ResponEliminaOh, Sargantana! avui el poema no t'agrada gaire, ja ho veig. Dona, no és dels poemes més reeixits d'en Pere Quart, però a mi em va semblar graciós.
ResponEliminaA veure si demà l'encerto.
Hola, Carme, és que per fer camí, encara que sigui un mal camí, cal tenir Constància, sobre tot si fallen la Fe i l'Esperança. ;)
ResponEliminaakest poema es molt llarg pro es pukissim divertit si jo el gues fet estaria millor
ResponEliminaSento que el trobis pok divertit, anònim, i m'alegra saber que podries escriure millor que Pere Quart.
ResponEliminadoncs a mi aquet poema m encanta, es clar i català
ResponEliminaEs un poema intel·ligent i divertit. I Pere Quart és un poeta genial.
Eliminadoncs a mi m encanta t molt x pensar, de fet depèn el prisma amb el que el sents
ResponElimina