dijous, 27 d’octubre de 2011

"POSTA DE SOL AL MAR" de J. M. Sagarra

Sagarra ens descriu una posta de sol en un llenguatge molt visual. Però el poema té diverses lectures: la bellesa de la Natura, una metàfora sobre la vida i la mort i d'altres...



No tinguis por del sol, que fatalment
ha de morir, i ans de morir protesta.
Veuràs com de batalla fa requesta.
Com es dilata i com es va encenent.

Torna el núvol rosat i sangonent
i esbarria la púrpura en tempesta;
pinta les aigües com per dur-hi festa
i, més ferit, esclata més valent.

No et faci por! Veuràs com de seguida
s'acaba tot. Veuràs que salta i crida
i, encarcarant-se, com un rei covard,

la seva glòria de vermells esbomba
i, després, cau vençut dins de la tomba
indiferent i llisa de la mar.

                                 J.M. de Sagarra
                               (Àncores i estrelles)

8 comentaris:

  1. Preciós.

    El que passa és que el sol fa trampa! L'endemà ens torna a sortir per l'esquena!

    ResponElimina
  2. Si, noi, quan menys ho esperes, patapam! el sol per la rereguarda!

    ResponElimina
  3. Molt guapo esta molt bé. a Mi no magraden es poemes pero sa meva mestra hens fa posar k es molt guapo AU dios

    ResponElimina
  4. Dons molt bé. Ja has complert!
    A reveure, Anònim!?

    ResponElimina
  5. un poema molt guapo i, a la vegada molt realista

    ResponElimina
  6. Si que ho és, de guapo, Pere. Sagarra fa una poesia molt bonica.

    Anònim, el mateix et dic. Sagarra és un gran poeta.

    ResponElimina