Sagarra ens descriu una posta de sol en un llenguatge molt visual. Però el poema té diverses lectures: la bellesa de la Natura, una metàfora sobre la vida i la mort i d'altres...
No tinguis por del sol, que fatalment
ha de morir, i ans de morir protesta.
Veuràs com de batalla fa requesta.
Com es dilata i com es va encenent.
Torna el núvol rosat i sangonent
i esbarria la púrpura en tempesta;
pinta les aigües com per dur-hi festa
i, més ferit, esclata més valent.
No et faci por! Veuràs com de seguida
s'acaba tot. Veuràs que salta i crida
i, encarcarant-se, com un rei covard,
la seva glòria de vermells esbomba
i, després, cau vençut dins de la tomba
indiferent i llisa de la mar.
J.M. de Sagarra
(Àncores i estrelles)
Preciós.
ResponEliminaEl que passa és que el sol fa trampa! L'endemà ens torna a sortir per l'esquena!
Si, noi, quan menys ho esperes, patapam! el sol per la rereguarda!
ResponEliminaMolt bonic
ResponEliminaMolt guapo esta molt bé. a Mi no magraden es poemes pero sa meva mestra hens fa posar k es molt guapo AU dios
ResponEliminaDons molt bé. Ja has complert!
ResponEliminaA reveure, Anònim!?
un poema molt guapo i, a la vegada molt realista
ResponEliminamolt guapo
ResponEliminaSi que ho és, de guapo, Pere. Sagarra fa una poesia molt bonica.
ResponEliminaAnònim, el mateix et dic. Sagarra és un gran poeta.
Wow, preciós
ResponEliminaHo diré en una paraula: PRECIÓS
ResponElimina