Preciós, quin poema tan sensual, tan suggerent... És un sonet inspiradíssim!
Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul
—dues meitats bessones desparionades—.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l’arbre, de l’arrel a la copa.
Amb l’amor a l’esquena, com una casa closa,
i un bri d’esglai al cap de les antenes,
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.
i un bri d’esglai al cap de les antenes,
m’emparro per l’escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.
Saps? M’agrada el teu cul i m’agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.
El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra, al meu deler de boca viatgera.
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra, al meu deler de boca viatgera.
Maria Mercé Marçal
"Sal Oberta"
Cap i pota, pit i cuixa! Sí senyora! Tots som cargols!
ResponEliminaSi senyor! i closca i banyes!!!
ResponEliminaPota i i tripa, pit i coll...no, no, no, no anava per aquí el poema ;-)
ResponEliminaQue bonic és estimar-se com els cargols, lentament, de dalt a baix, de baix a dalt...
Ai, si, Pais, ja ho deia el poeta "Quin tebi plaer estimar de dalt a baix" no, no, no era així el poema ;-)
ResponEliminaQuina gran dona, eh :) Aquest poema, ès un dels meus preferits :)
ResponEliminaEl teu blog, em dona massa informació... m'encanta!
salutacions!
I a mi m'encanten les teves visites, Fàtima!
ResponEliminaRealment la Marçal era una gran dona i una gran poeta. I aquest poema, en concret, és deliciós.
Gracies pel comentari.
Fins a la pròxima! ;)