dimarts, 20 de novembre del 2012

"PLUJA BRODADA " de Bartomeu Rosselló Pòrcel

Dissortat poeta d'una generació marcada per la guerra i delmada per la tuberculosis, amb una obra breu, però densa, i de enorme potencia literària.


Balla damunt la terra
i s'afina, la fina
esgarrifada. Brilla,
renovellada, neta.

Irisa el gris. Rebota
miralls d'ella mateixa,
perdurable de vidre,
despòtica de pedra.

Xarxes lleus, febres primes
l'agafen, l'extenuen,
agonitzant de corbes,
embriaga de puntes.

I ella perfila curts
laberints de fretura,
brins d'aigua, rams de vent,
fugacitats d'agulla.

                           B.Rosselló Pòrcel
                         “Imitació del foc” 1938

12 comentaris:

  1. Riquíssim llenguatge, amb un gran ritme. Per ballar-hi i tot!
    Gràcies, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la música de les paraules, i el color i el ritme...
      Per ballar-hi, tens raó!
      Gràcies a tu, Jordi.

      Elimina
  2. …i quina imatge tan ben trobada per a aquest poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes gotes de pluja suspeses a les teranyines tenen quelcom de màgic, oi? Semble impossible tanta bellesa...

      Elimina
  3. Quina manera tan sàvia de descriure la pluja...La malaltia inspirava molts poetes de l'època...Ves per on!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo també ho penso, sense saber si hi té cap base científica, però crec que aquest estat una mica febril en que la malaltia els sumia era font d'inspiració pels poetes.
      En aquesta poesia Rosselló Pòrcel va estar especialment encertat.
      Petonets!

      Elimina
  4. Salvat-Papasseit, Torres i Rosselló-Pòrcel, el meu trio d'adolescència. I de la maduresa.
    Preciós...

    ResponElimina
  5. Pots explicar de que va,ben bé, el poema,si us plau?

    ResponElimina