dissabte, 17 de novembre del 2012

" TU ME QUIERES ALBA " de Alfonsina Storni

Ai! la doble moral de l'època, el masclisme, que indignen a la poeta, ella, mare soltera, que les va patir en la seva pròpia carn.



Tú me quieres alba,
me quieres de espumas,
me quieres de nácar.
Que sea azucena
sobre todas, casta.
De perfume tenue.
Corola cerrada.

Ni un rayo de luna
filtrado me haya.
Ni una margarita
se diga mi hermana.
Tú me quieres nívea,
tú me quieres blanca,
tú me quieres alba.

Tú que hubiste todas
las copas a mano,
de frutos y mieles
los labios morados.
Tú que en el banquete
cubierto de pámpanos
dejaste las carnes
festejando a Baco.
Tú que en los jardines
negros del Engaño
vestido de rojo
corriste al Estrago.

Tú que el esqueleto
conservas intacto
no sé todavía
por cuáles milagros,
me pretendes blanca
-Dios te lo perdone-,
me pretendes casta
-Dios te lo perdone-,
¡me pretendes alba!

Huye hacia los bosques,
vete a la montaña;
límpiate la boca;
vive en las cabañas;
toca con las manos
la tierra mojada;
alimenta el cuerpo
con raíz amarga;
bebe de las rocas;
duerme sobre escarcha;
renueva tejidos
con salitre y agua:
       
Habla con los pájaros
y llévate al alba.
Y cuando las carnes
te sean tornadas,
y cuando hayas puesto
en ellas el alma
que por las alcobas
se quedó enredada,
entonces, buen hombre,
preténdeme blanca,
preténdeme nívea,
preténdeme casta.
           Alfonsina Storni

           
Pintura Charles Sims (Fragment)

12 comentaris:

  1. Ai la gran Alfonsina! bon poema! bon cap de setmana! i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, gran Alfonsina i gran poema per acomiadar la setmana!
      Una abraçada, bonica.

      Elimina
  2. Respostes
    1. L'Alfonsina solia tirar amb bala. I fer diana.
      Gràcies Novesflors!

      Elimina
  3. No coneixia res d'aquesta poeta, i m'ha agradat el que acabo de llegir. En cercaré més coses. Gràcies per fer-me-la descobrir i una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te bona poesia, una vida interessant i una mort molt trista. Val la pena conèixer-la.
      Una abraçada, Galionar.

      Elimina

  4. Molt ben dit, i per si fos poc , molt ben dibuixat. M´encanta l´Alfonsina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenia molt a dir, i les cantava clares, com en aquest poema.

      Elimina
  5. Ja l'havia llegit aquest poema, està molt bé perquè és una denúncia de la doble moral de l'època, com molt bé dius tu...
    Penso que homes i dones, han de passar pel mateix raser!
    A mi m'agrada molt una cançó que es diu Alfonsina i el mar, que explica la seva història, ben trista per cert...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una moral ben diferent per cada sexe, ja ho crec. Era molt injust, jo encara ho vaig viure.
      Al poema "Voy a dormir" del 14 d'abril del any passat hi ha un enllaç amb aquesta cançó que dius, molt ben cantada per Mercedes Sosa.
      Una abraçada!

      Elimina
  6. Un poema impactant, amb un final potent, potent... m'ha encantat, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pobra devia tenir motius per escriure aquest poema.
      I li va quedar rodó.

      Elimina