dissabte, 3 de novembre de 2012

" PRESÈNCIA DE LA MORT " de Clementina Arderiu

Del matrimoni de Clementina Arderiu amb Carles Riba van néixer quatre fills, el més menut, en Francesc, morirà sent molt petit, d'aquest fet deixa constància amb un poema extraordinari.


Dóna bo la llum:
dintre de la cambra,
tot el verd i el rosa
jugaven a fet.
Manyac entra el sol
de les deu tocades.
D' esperança l' aire
duia penjarolls,
que de Sant Joan
era la vigília,
i jo n'era tota
bandera d' estiu.
Somrigué l' infant
a l' adéu del pare
i entre roba càndida
restava tranquil.
I ella va venir...
La cambra vibrava;
ja tota em prenia
el trast matinal.
I ella va venir,
callada, insensible.
I jo no la veia
colpir el meu infant.
Entre tanta llum,
qui l' endevinava?
Fou la galta pàl·lida
que em digué la mort.
          Clementina Arderiu

10 comentaris:

  1. Aquest "I ella va venir" és desesperant, dolorós, però dóna força al poema. No hi ha res pitjor que enterrar un fill.

    Malgrat el dolor, bon poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la frase que fa impressionant el poema. Aquesta presència que ho trasbalsa tot.

      Elimina
  2. Mira, jo volia dir el mateix que la Carme, suposo que per uns pares enterrar un fill és el dolor més gran que mai podran sentir...I s'ha de tenir molta fortalesa per fer un poema que expressi tant dolor...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc imaginar un dolor més gran. Una manera de canalitzar el dolor pot ser la poesia, no ho sé...

      Elimina
  3. uf molt emotiu! no hi ha res pitjor per una mare!
    bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema emotiu i colpidor, per expressar aquest dolor tan gran.
      Bona setmana, Elfree!

      Elimina
  4. Un gran poema, fet de llum i de dolor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Rafel, malgrat la tristor del poema està ple de llum. No m'hi havia fixat!
      Gràcies.

      Elimina
  5. HI ha llums encegadores, però :(

    Trist, emotiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també tens raó, Cantireta. És un poema trist, emotiu, però amb molta serenor, penso.

      Elimina