dimecres, 7 de novembre de 2012

"LA LLET BLANCA DE LA LLUNA" de Mercè Rodoreda

Un poema de Mercè Rodoreda, tan brillant escrivint novel-las com fent poesia. Aquest l'ha musicat Xavi Múrcia.


La llet blanca de la lluna
me la bec a poc a poc.
Devoro flors d'una a una,
entaulada, com per joc.

D'enveja, un núvol s'esberla.
Gotes de color de perla
m'esquitxen nas i cabells.

I me'n vaig. Poso la lleva 
i em tanco dintre la meva
illa dels lliris vermells. 

Mercè Rodoreda
"Agonia de llum" 

 

16 comentaris:

  1. Doncs sí, tan brillant en una cosa com en l'altra. I aquest és un poema preciós que no coneixia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta dona escrivia molt bé, però de poesies no en va deixar gaires.

      Elimina
  2. No li conec gaire el vessant poètic, és bo el poema. Però a mi la Rodoreda m'agrada més com a novel·lista, no ho puc evitar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a poeta no és va prodigar gaire la Rodoreda. Que jo sàpiga tan sols va escriure un llibre de poemes "Agonia de Llum".

      Elimina
  3. La lluna, tan certa, resum de tot, tan a prop i tan lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La lluna, tan certa i tan mentidera, sempre,sempre inspiradora de poesia...

      Elimina
  4. Jo tampoc no el coneixia, vaja, no coneixia cap poema de la Rodoreda, només novel·les i un recull de proses poètiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és gaire coneguda en la seva vesant de poeta, tan sols va publicar un llibre de poemes.
      Al bloc anem publicant algunes poesies d'ella.
      Bona nit, Novesflors

      Elimina
  5. Doncs a mi, per un moment, m´ha recordat la MM Marçal.
    Lluna, llet, lleva, lliri, cabells, vermells...quin prodigi d´elles!
    M´ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noia, que observadora que ets! Ara que ho dius tens raó.
      Quines poetes més bones tenim, quina sort!

      Elimina
  6. Jo tampoc no li coneixia cap poema. És possible que a una escriptora amb tantes coses per dir, el món de la poesia li quedés massa petit, que li manqués espai en el món dels versos. Potser per això ens va dir tantes coses en les seves novel·les i els seus contes...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És possible que conrees la poesia de manera una mica experimental, ja que tan sols va fer-ne un llibre. Peró ens ha deixat una obra esplèndida en les seves novel·les.
      Una abraçada, Galionar, i gracies pel comentari!

      Elimina
  7. Va escriure un "Bestiari", que s'ha editat amb il·lustracions. És bonic.
    El poema és deliciós. La lluna, dalt de cels recordats, també...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, recordo que l'agost vam penjar un poema d'un gat d'angora. Jo havia llegit que només tenia un poemari "Agonia de Llum" i poemes esparsos. Ja el buscaré.
      Petons, bonica!

      Elimina