divendres, 9 de novembre de 2012

" CANCÓ " de Miquel Martí i Pol

 El 11 de novembre del 2003 va morir el poeta. El recordem amb un poema fresc i vital, on parla d'una vida i una mort que somnia, però que la malaltia va fer inabastable. Ho canten els Strombers

Voldria tenir un llagut
i una casa a la muntanya;
poder encendre un flam al vent
i un altre flam a la calma;
de dia estimar muller
i de nit les dones d'aigua. 

Voldria ser tan divers,
         tan lliure i divers com l'aire,
   conèixer tots els camins
    i jeure en totes les cales.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades,
i morir, de mort suau,
un dimecres a la tarda.
                 M. Martí i Pol  
                 "L'arrel i l'escorça"

14 comentaris:

  1. M'encanta!

    Jo també voldria ser tan diversa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema engrescador i un bon pla de vida!

      Elimina
  2. ... conèixer tots els camins...

    Sí, com diu la Carme ser divers, i tan lliure com l'aire.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i jeure en totes les cales. Uns propòsits temptadors!

      Elimina
  3. Precioses paraules i una bella imatge !
    Bon divendres !

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema engrescador, l'únic trist és que la malaltia li prengués de manera tan cruel tota llibertat.
      Bon cap de setmana, Artur!

      Elimina
  4. Ai, m'agrada molt quest poema d'en Martí i Pol...enamorat de la natura, sigui mar o muntanya i de totes les fèmines que hi viuen, reals o mitològiques...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, no deixava escapar cap dona "fins les que fossin maridades". Caram que acaparador! ;)
      Petonets!

      Elimina
  5. Ja fa tants anys que va morir el nostre poeta del poble? Osti tu com passa el temps. No coneixia aquest poema, és senzillament preciós. M'ha encantat. Gràcies un cop més per descobrir-me'n un de nou!

    Per cert, quina sorpresa que coneguis els Strombers!!! Huas! Jo els conec gràcies el meu cosí del Mig Segre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Porquet! Com passa el temps, oi?
      A mi també m'agrada molt aquest poema el trobo "rialler" i ple de vida. Estic contenta que t'hagi agradat.
      Els Strombers els he descobert buscant poemes musicats. Ho fan molt bé!

      Elimina
  6. :0) M'agrada. Jo vull ser home en una altra vida, i fer com ell ;)

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, son bons propòsits per passar-s'ho bé!
      Ara falta poder-los realitzar tot i sent home.

      Elimina