dijous, 1 de novembre de 2012

" LA MORT I EL JOVE " de Màrius Torres

En aquestes dates compartirem tres poemes que parlen de la Mort. Una mort anunciada, la mort acceptada com un fet natural i una mare que ha perdut un fill.
Avui un poema de Màrius Torres, d'una gran bellesa i serenitat.  Miquel Àngel Tena ha musicat alguns dels poemes de Torres.


Mai una boca ardent no assedegà la febre
com la meva, esperant respirar pel teu pit.
Mai no foren tan grans uns ulls en la tenebra
com ara els meus, Amarga, que et miren fit a fit!
Res, mai, ni l’invencible engany de l’esperança,
no em feia tremolar davant de l’infinit.

Però ara el teu fred fa comprendre, enfonsant-se,
quina cosa tan fràgil és torna un esperit.
Morir... Si almenys pogués arrabassar i endur-me
tot el que he malgastat, vivint entre la xurma,
d’amor, d’ambicions, de treballs, d’ideals!
Pesa poc la meva ànima, nua en ella mateixa.
 
¿No li serà comptat el pes d’allò que deixa
vivent, entre les vostres mans de foc, Immortals?
                                  Màrius Torres
                                                   Setembre 1936  
Pintura de Berdell

8 comentaris:

  1. Te la deixo en cançó, per una veu que commou, sempre!

    Miquel Àngel Tena

    ResponElimina
  2. Gràcies, Carme. Ja he posat l'enllaç! :)

    ResponElimina
  3. No podies escollir millor poema per avui, Glòria. Màrius Torres és més que un poeta, per a mi. I la cançó, que no coneixia, commovedora, sublim!
    Gràcies per tan bella entrada i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Màrius Torres és un gran poeta, amb una sensibilitat exquisida. I la cançó d'en Miquel Àngel és de les que corprèn.
      Estic contenta que t'hagi agradat. Gràcies a tu per les teves paraules. Una abraçada!

      Elimina
  4. Aquesta veu treu records d'allà on et pensaves que només hi havia el buit. I el poema és colpidor.
    Una super abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I avui és un dia idoni per escoltar aquesta veu sensitiva en uns poemes que fan estremir.
      Petons!

      Elimina
  5. M'agraden els poemes d'en Màrius Torres...Sembla que estima la mort, o potser és que ha patit tant, que ja la veu com una amiga! Ara escoltaré la cançó.
    Petonets

    ResponElimina
  6. Crec que Màrius Torres era prou inteligent per saber que tenia la mort molt propera. Acceptar-la era potser la sortida més digna.
    Molts petons!

    ResponElimina