dijous, 8 de novembre de 2012

" MATÍ " de Marià Manent

Deliciós poema d'un Marià Manent enamorat.



Ets eixida del son com el mar. Tota humida,
somriu encar la boca als somnis, dolçament.
Brilla el sol a les herbes, però tu veus l'argent
de la lluna, entre l'aigua adormida.

Una llum de maragda mig emboira els teus ulls;
té perfums d'aquell mar ta delicada argila;
i dus una gran perla pàl.lida sota els rulls,
ondulats com una alga tranquil.la.
                                        Marià Manent



Pintura: Janos Vaszary

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si, oi?
      És el poema d'una enamorat MOLT enamorat!

      Elimina
  2. Un amor molt terrenal... I humit ;)
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho solen ser d'humits els amors terrenals, no?
      Ai, que n'ets de trapella! :D

      Elimina
  3. Respostes
    1. Si fa tornar poetes al que no ho són, imagina com ha d'inspirar als que són ja bons poetes!

      Elimina
  4. Sento haberme saltat alguns posts, se'm va espatllar l'ordinador...
    "Una llum de Maragda mig emboira els teus ulls". Li diu unes floretes molt boniques a l'estimada...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja et trobava a faltar, jo!
      És el que fa tenir un enamorat poeta, que et diu cosetes molt boniques :)
      Petonets!

      Elimina