divendres, 2 de novembre de 2012

*" LA MUERTE BELLA " de Juan Ramón Jiménez

Podem acceptar la mort com una evolució natural a la que ens porta la vida? De que serveix rebel·lar-se.



¿Que me vas a doler, muerte?
¿Es que no duele la vida?
¿Porqué he de ser más osado
para el vivir exterior
que para el hondo morir?

La tierra ¿qué es que no el aire?
¿Porqué nos ha de asfixiar,
porqué nos ha de cegar,
porqué nos ha de aplastar,
porqué nos ha de callar?

¿Porqué morir ha de ser
lo que decimos morir,
y vivir sólo vivir,
lo que callamos vivir?


¿Porqué el morir verdadero
(lo que callamos morir)
no ha de ser dulce y suave
como el vivir verdadero
(lo que decimos vivir?)


               Juan Ramón Jiménez

4 comentaris:

  1. La veritat és que la mort forma part de la vida, encara que ens costi acceptar-ho...
    Però penso que les persones tenim més por del sofriment, que de la mort en si...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritablement jo ho sento aixi,com tu dius, M.Roser. La mort l'accepto com un fet natural i inevitable, però el sofriment si que m'espanta molt.

      Elimina
  2. Juan Ramón Jiménez és un poeta que s'hauria de llegir més.
    Que tampoc tenim tants Nobels de Litératura com per tenir-los oblidats!
    Miquel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. Potser J.R. Jiménez està una mica oblidat tot i tenint el prestigiós premi. L'anirem recordant per mitjà de les seves poesies!

      Elimina